Autor: Xirinacs Damians, Luis María. 
   Acord entre Tarradellas i els parlamentaris catalans     
 
 Avui.    15/09/1977.  Página: 3. Páginas: 1. Párrafos: 22. 

Acord entre Tarradellas i els parlamentaris catalans

Des de l´inici de les negociacions entre el president de la Generalitat i el president del govern

de Madrid començament de juliol del 1977 han sorgit informacions i declaracions que, segons

la informació de què jo disposo, no són prou exactes i, per tant, enterboleixen l´opinió pública.

Ofereixo, doncs, aquestes notes a la consideració pública:

1. - Es cert que Tarradellas assumeix la representació que deixà vacant el president de la

Generalitat Josep Iria. L´assumeix perquè li fou llegada i perquè tots els partits polítics amb re-

presentació parlamentària, llevat d´Aliança Popular, el reconeixen com a tal. Això equival a un

vot gairebé unànime per part dels parlamentaris, els quals no el podien ni el poden votar

formalment perquè no són el Parlament de Catalunya.

2. - Els partits han anat tots a les eleccions exigint el retorn del president. No es pot enganyar

l´electorat. Si es reconeix Tarradellas com a president, cal acceptar les seves funcions, entre

les quals hi ha la funció de representació i el nomenament dels consellers. Altrament, què vol

dir ser president?

3. - Es greu dir que «fou un entrebanc el fet que el president de la Generalitat no respectés

l´acord de negociar conjuntament amb els parlamentaris» («La Generalitat i el poble de

Catalunya» Gregori López Raimundo, diari AVUI, 11 setembre 1977). Com es pot dir que

Tarradellas ha estat un entrebanc en el procés de negociació? No té potser la representació?

No té potser el ple suport de l´Asaemblea de Parlamentaris, reiterat diverses vegades? El

president Tarradellas i la comissió permanent de l´Assemblea de Parlamentaris acordaren en

llur primera reunió, després de l´estada a Madrid del president, «de prosseguir de comú acord

la negociació» (comunicat de París de 7-7-77), no pas de negociar conjuntament, com diu

l´articulista esmentat. Aquests acords de París foren confirmats I´l 1-7-77 per la II Sessió

Plenària de l´Assemblea de Parlamentaris. Els únics que han negociat oficialment fins ara són

Suárez-Tarradellas i Sánchez-Terán -Tarradellas. En el fons, de president a president. El

mateix portaveu autoritzat de la comissió permanent, Pere Portabella, declarà després de la

Permanent del dia 8-9-77 que els caps de fila dels parrits no anaven a Madrid a negociar, sinó

a manifestar els seus parers, informar i informar-se, per tal de traslladar els resultats a la

comissió permanent. L´Assemblea de Parlamentaris no ha delegat en els caps de fila dels

partits la negociació, i sempre ha acceptat i donat suport a la negociació del representant de la

institució, ei president Tarradellas. No es pot, doncs, blasmar el president per la seva tasca

negociadora.

4. Tarradellas ha declarat moltes vegades que res no farà sense l´acord dels parlamentaris pel

que mira a la negociació. I així ho ha fet:

a) El 19 de juliol la comissió permanent de l´Assemblea de Parlamentaris aprova el

«Dictamen sobre la ejecución de la fórmula transitòria convenida para restaurar la

Generalidad», basat en els acords Suárez-Tarradellas del 2 de juliol, aprovats també per la

comissió permanent. La negociació primera fou, doncs, aprovada pels parlamentaris.

b) Els dies 15 i 16-8-77 es reuneixen a Saint-Martin-le-Beau la comissió negociadora i el

president.

c) El comunicat de la reunió diu:1. - «En el curs de la reunió s´ha donat àmplia informació

sobre les gestions actualment en curs referents al restabliment provisional de la Gene-

ralitat. El president ha informat àmpliament sobre les negociacions tingudes a París els

dies 10 1 11 d´agost amb el diputat senyor Sánchez-Terán en el marc de l´acord

Tarradellas-Suárez del 2 de juliol.» 2. - «Els reunits han examinat el document de

treball que va resultar de les esmentades converses. Els parlamentaris han valorat

positivament aquest document que ha estat estudiat conjuntament amb el president. El

resultat d´aquest estudi ha estat la incorporació feta de comú acord d´alguns nous

elements. Aquest text representa l´opinió unànime dels reunits». La negociació s´ha fet,

doncs, de comú acord i amb constantant informació, estudi i aportacions dels delegats

de l´Assemblea de Parlamentaris.

5. - S´ha parlat de manca de transparència informativa de les negociacions. El president, per

responsabilitat i per ser fidel als seus compromisos, ha tingut sempre informats els delegats de

l´Assemblea de Parlamentaris que s´han entrevistat amb ell. Una altra cosa és que s´hagi pogut

informar detalladament el gran públic. ¿Com es podia fer una negociació de tanta

transcendència sense l´obligada discreció? ¿Com es podia donar a conèixer al públic uns

detalls que encara no podien conèixer els membres del consell de ministres? El fet és que

després de l´entrevista dels caps de fila dels partits amb alguns membres del govern de Madrid,

aquells declararen que calia observar un «pacte de silenci». Llurs declaracions foren igualment

discretes. Com es pot ara criticar la discreció del president? No és pas ell el responsable que

l´agència Cifra de Barcelona hagi donat a conèixer els projectes de decret-llei i de decrets sobre

els quals hi havia «pacte de silenci». Qui és? D´altra banda, rasta en peu el «pacte de silenci»

des del moment que el ple de l´Assemblea de Parlamentaris ha estat desconvocat en diverses

ocasions, per tal com no podia ser informada, encara, dels resultats de tes converses dels

caps de fila dels partits amb els representants del govern.

6. -S´ha intentat enfrontar l´Assemblea de Parlamentaris i el president de la Generalitat.

L´Assemblea de Parlamentaris no és el Parlament de Catalunya. Quan s´escaigui, el president

haurà de convocar eleccions al Parlament de Catalunya, davant del qual ha promès presentar

la seva dimissió. Una altra cosa és que l´Assemblea de Parlamentaris pugui convertir-se en un

òrgan de la Generalitat Provisional. El president, no solament mai no s´hi ha negat, ans n´ha fet

un dels punts de la negociació i ha vist bé que els caps de fila dels partits ho defensin a Madrid,

com ell manifestà a la premsa.

7. - Altres qüestions discutides han estat la possible delegació de funcions executives per part

del president i la composició del Consell Executiu de la Generalitat Provisional. Si el president

ha afirmat repetides vegades que res no farà sense l´acord dels partits polítics i que està

disposat a delegar funcions, no sembla que sigui Madrid el lloc més adequat per a decidir

aquesta qüestió. Aquesta és una qüestió de política interior de Catalunya que s´ha de resoldre

tenint en compte els resultats de les eleccions, tal com el president ha manifestat també

repetidament. Allò que és ben cert, és que la negociació en curs per al restabliment de la

Generaliiat no hauria d´enterbolir-se plantejant ara qüestions d´ordre intern sobre les quals,

d´altra banda, el president actuarà amb la mateixa responsabilitat política que ha actuat fins ara.

8. - Finalment s´ha escrit també que Tarradellas ha signat ja l´acord amb el govern de Madrid

sobre el restabliment provisional de la Generalitat. No és cert. La declaració feta pública per la

secretaria del delegat de la presidència el dia 2-9-77 afirmà únicament que s´havia arribat a

«conclusions acceptables» (no diu «acceptades») i que «el president Tarradellas, complint els

acords amb l´Assemblea de Parlamentaris, ja ha convocat la comissió negociadora per a una

data immediata per tal d´exposar-li el contingut d´aquestes conclusions». Aquesta reunió no

tingué lloc perquè la comissió permanent deixà inoperant la comissió negociadora a causa de

l´incident Benet. Davant aquest fet, el president convocà els caps de fila dels partits per

informar-los, cosa que es realitzà a París el dia 7-9-77. El president ha mantingut i manté els

seus compromisos d´actuar de comú acord amb els parlamentaris. No és, doncs, gaire objectiu,

al meu entendre, afirmar que e! president per aquesta causa, ha estat «un entrebanc» en el

procés de negociació.

LLUÏS M. XIRlNACS Senador per Catalunya

 

< Volver