Autor: J. M. . 
 Pre politica. 
 Quinze dies     
 
 Avui.    15/09/1977.  Página: 4. Páginas: 1. Párrafos: 7. 

PRE-POLITICA

Quinze dies

Amb una lògica que ve del coneixement dels problemes, Jordi Pujol en una entrevista que vam

publicar diumenge dóna com a temps mínim necessari per a restablir la Generalitat el de quinze

dies. Quan el «Ya» dedueix que «la gran marxa catalana de diumenge contribuirà, sens dubte,

que el govern presti més atenció a les opinions dels parlamentaris», sembla que l´acceleració

que caldria imprimir seria major. Els dies s´escolen perillosament i poden dreçar-se obstacles

ara no previstos que ho demorin tot. Hi ha gent -un director de diari ho defensava en una

conversa amb el governador- que prefereix esperar la discussió de l´Estatut a les Corts perquè

quan ens donin l´autonomia sigui completa. Ho volen una Generalitat com més o menys el

projecte de decret-llei filtrat sembla indicar. Un conegut senador va dient que això que ens

donen no es pot dir Generalitat. Voluntàriament, o involuntàriament es fan aliats del senyor

Fraga, que pretén per a la seva «querida región» de Catalunya la solemnitat del pas per les

Certs. Això coincideix amb manifestacions d´un alt dirigent a nivell espanyol esquerrà -no diem

noms ni partits perquè aleshores sembla que som nosaltres que prenem partit- que diu que han

de guanyar les municipals i que per això han d´evitar la presència del president Tarradellas

abans que es produeixin. Un altre obstacle que es pot dreçar és la desaparició política del

senyor Suàrez. Com d´intent seriós, almenys, cal qualificar la proposta de «govern de

concentració» del senyor Carrillo, secundada inicialment pel senyor Alvarez de Miranda,

president del Congrés de Diputats. El mateix «New York Times» en la seva edició del 12 diu:

«Suàrez ha deixat ja d´ésser útil». Amb maximalismes i perfeccionismes s´està contradient el

sentit comú popular. Un sentit comú que poques vegades falla, però que sembla que la política,

erradica sempre de les seves accions. «Més val ocell a la mà que cent a volar.» En aquests

moments perseguim algunes plomes que volen dels ocells que podríem tenir a la mà. Una altra

faula popular parla dels conills atrapats mentre discutien si els gossos que els perseguien eren

llebrers o eren conillers. Que si president que si parlamentaris. I els dies s´esmunyen.

El president Tarradeltas, després de la seva reunió amb els socialistes de Catalunya, es va

comprometre i no ho desmenteix, a formar un consell de govern que reflectís el resultat

electoral (com la comissió permanent que els parlamentaris mateixos van pactar). Es va com-

prometre a constituir l´Assemblea de Parlamentaris, que si no és en el decret (¡ei hi queda ben

explícita a l´apariat 6 a) quan diu que «correspon a ia Generalitat ´elaborar i aprovar les seves

pròpies normes de règim interior. D´aquí i sense que calgui donar opció a Madrid a intervènir-hi,

es després que queda ert mans de Catalunya, del Consell de Govern de la Generalitat, regular

que els seus acords siguin sotmesos a una Assemblea de Parlamentaris. Paradoxalment es

volen garanties de Suàrez en aquest aspecte. Això vol dir —i ho confirmen les declaracions de

Triginer que recull «Le Monde» del dia 13- una desconfiança de certs parlamentaris en el

president: «Es un home blanc al matí i negre a la nit».

Quinze dies es massa. Es un rics que no caldria córrer i caldria reservar la forca de les

dimensions per a quan es discuteixi l´Estatut a les Corts. Allí si que cal no cedir ni un punt,

defensar-ho tot i recuperar amb escreix tot el contingut de l´Estatut del 32. Mentrestant prou

feina hauran tingut les dues comissions mixtes a fer el traspàs de serveis, que és feina de

mesos.

Cal acceptar el que puguem tenir ara i no cessar seguint el camí no rupturista que en

presentar-se a les eleccions tots els polítics acceptaren- de reivindicar el que ens marqui.

J M

 

< Volver