Retalls. 
 L´autonomia uneix     
 
 Avui.    15/09/1977.  Página: 4. Páginas: 1. Párrafos: 16. 

L´autonomia uneix

Però cal preguntar-se: ¿Es que si el vell lleó de Saint Martin-le-Beau no hagués assumit la

representació del seu poble -ah marge d´esquerres i dretes- estaria avui Catalunya en

disposició de recuperar les seves senyes d´identitat? La resposta no és dubtosa: no. El

restabliment de la presidència de la Generalitat i de l´estatut és penyora segura que Catalunya,

unida estretament amb els altres pobles hispànics, lluitarà solidàriament per la democratització

de tots ells. «Escolta, Espanya, la veu d´un fill que et parla en llengua no castellana», va

escriure Joan Maragall; sí, des d´aquesta llengua no castellana, Catalunya aspira a aixecar la

bandera que torni a les Espanyes allò que mai no havia de ser-los arrabassat: llur fidelitat a

elles mateixes, que reforçarà la superior unitat d´aquesta suggestiva empresa en comú que ja

preconitzava Ortega fa tants anys. Per això, tots els qui d´una forma o altra tenen

responsabilitats sobre el tema han d´oblidar-se de personalismes i partidismes per tal que

l´autonomia reforci la unitat dels pobles.

(«Opinión» 499,15-9-77)

DESPRÈS DEL PA, LA TORNA.

Ni la crítica situació de l´economia nacional -i l´economia som tots els ciutadans- ni les

promeses de contenció de preus qué cada dia sentim a les persones responsables no ser-

veixen per a frenar la galopada de les puges, que desfermen pressions de l´assalariat per a

adequar la seva capacitat adquisitiva, tot plegat a expenses d´una inflació alarmant, perquè

aquesta adequació no s´aconsegueix mai en la cursa desbocada de preus i de salaris i en canvi

s´augmenta l´atur perquè les empreses fan fallida. Qui sap si la intervenció dels consumidors en

el problema de) pa servirà per a donar pas a aquest nou element estabilitzador dels preus, tal

com ja s´ha demostrat, de manera que siguin també els consumidors als qui aportin llur

experiència de cada dia i les solucions que considerin justes. El control dels preus interessa a

totes les classes del país, des dels alts càrrecs de l´Administració al més modest consumidor. I

el que ha passat amb el pa constitueix un exemple del que es pot fer en ets altres sectors i

productes igualment bàsics per al consumidor amb l´aplicació de procediments i sistemes que

permetin aconseguir una transparència de costos i de mercats mitjançant la pràctica rigorosa

de proves i controls. Es possible que aquesta intervenció que postulem topi amb els vells

costums d´alguns que, acostumats a fixar els marges comercials a llur antull no acaben

d´entendre que la democràcia no exclou el control. En tot cas, s´hi hauran d´avesar.

El 30 de setembre tindrem ocasió de comprovar fins a quin punt ha calat la responsabilitat,

quan els productes sotmesos a control de preus deixin d´estar-hi. Prou és veritat que fins ara no

ha servit de res. Però serà un bon moment per a saber si l´energia que s´ha desplegat en el

problema del pa es farà extensiva a d´altres productes. Són inevitables les alces necessàries,

sempre que aquesta necessitat quedi clara a través d´un examen en el qual, en els productes

esmentats i vitals, participin les organitzacions dels consumidors. Estem radicalment en contra

del vell estil, alegre i irresponsable. («Ya»11-9-77)

SENY 77

Per al govern hi havia una línia més enllà de la qual eren impossibles les concessions; aquesta

línia és la de no crear per decret-llei les institucions catalanes que han de ser objecte de decisió

constitucional, com la XX Assemblea de Catalunya. Al seu torn, els catalans no volien una

decisió «descafeïnada» perquè esdenia inútil en no ser acceptada pel poble. Finalment

sobrevingué el xoc frontal. Tarradellas-Benet, que, curiosament, fou el factor que accelerà la

negociació final, perquè, a parer meu, demostrà que el govern espanyol negociava amb l´home

adient, amb aquell qui tenia la força. La celebració al carrer de la Diada ha estat un èxit sense

precedents per l´entusiasme, l´assistència multitudinària i l´ordre general de la manifestació

presidida pels parlamentaris de totes les tendències. Però ensems creiem que ha sonat el

primer timbre d´alarma per a les pròpies autoritats catalanes que ben aviat tindran fa

responsabilitat a les mans. Piquets d´anarquistes - emprem el mot en un sentit molt genèric-

van fer aparició i han provocat uns incidents. Menors i limitats en el context general, però

expressius del fet que la Generalitat, democràtica té aquí un enemic potencial.

(Luis Apostua, «Ya»/13-9-77>

AMNISTIA D´UNA VEGADA

Sorprèn la timidesa o la lentitud que palesen els diputats abans d´abordar a fons el tema de

l´amnistia. En privat són molts, inclosos molts diputats de la UCD, els qui es declaren partidaris

que el Congrés digui la paraula final en aquest tema. Però ja fa dos mesos que estan en

exercici i el tema de l´amnistia només apareix suscitat d´una manera més o menys anecdòtica

en els passadissos del Senat. Diputats dels Partit Nacionalista Basc asseguren que, si no es

resol aviat aquest problema, es veuran obligats a abandonar el Congrés.

Membres del Govern són també conscients que en reprendre´s per fi una vida parlamentària

lliure després de tants anys, el Parlament ha de finir i saldar d´una vegada per totes el problema

de les responsabilitats polítiques en la lluita contra la dictadura. Però tampoc no tenen coratge

d´organitzar les coses de manera que el Congrés entri a discutir el tema i ei resolgui

El PSOE té una ocasió magnífica en el Ple per tal de demostrar que és un partit de govern, un

partit que vol governar i que pren les mesures oportunes perquè els grans problemes nacionals

pendents es resolguin i puguem per fi iniciar les grans tasques de construir el present r estruc-

turar el futur. Tant de bo el Ple de Jaime Blanco esdevingui el Ple de l´amnistia final.

(«Diario 16»/13-9-77)

 

< Volver