Congres de diputats. 
 El PSOE tractá Martín Villa de símbol de la dictadura  :   
 Alfonso Guerra preguntá si tots els membres del gobern abonaven les paraules del ministre de l´Interior. 
 Avui.    15/09/1977.  Página: 11. Páginas: 1. Párrafos: 44. 

AVUI, dijous, 15 setembre 1977

Pàgina 11—

CONGRES DE DIPUTATS

El PSOE tractà Martín Villa de símbol de la dictadura

Alfonso Guerra preguntà si tots els membres del govern abonaven les paraules del ministre de

l´Interior

La sessió del Congrés de diputats d´ahir a la tarda es pot qualificar de dura i crispada i va

respondre a les impressions que havia deixat el dia anterior el discurs del ministre de l´Interior.

Els representants del Partit Socialista Obrer Espanyol van llançar duríssimes acusacions contra

Martín Villa i van acusar el partit del govern de falta de respecte a la Cambra.

Felipe González: la policia al seu lloc

En finalitzar la lectura de les mocions presentades, cada portaveu dels grups que les signaven

passà a defensar-les a l´hemicicle. El primer a intervenir fou el secretari general del PSOE,

Felipe González. Després de demanar una «immediata i urgent amnistia total per als delictes

d´intencionalitat política anteriors al 15 de juny» el secretari general del PSOE va rebatre la

intervenció de Martín Villa acusant-lo de «canviar l´orientació del problema que es debat,

tractant de plantejar un fals enfrontament entre parlamentaris i forces d´ordre públic». Més

endavant afirmà «Nosaltras admetem i defensem l´existència de les forces d´ordre públic, però

simplement volem que aquestes forces se situin en el lloc que els correspon com a defensores

de la legalitat democràtica».

Després de qualificar el paper de les forces armades com a «decisiu en la transició», Felipe

González manifestà que en el discurs de Martin Villa «hi havia inexactituds».

Després de reconèixer que en moltes ocasions el comportamen de la policia havia estat el més

correcte, Felipe González afegí «el reconeixement a unes forces d´ordre públic, que educades i

instruïdes per a la repressió de la llibertat i la democràcia, són capaces d´adaptar-se a una

situació i obeir en la seva majoria les instruccions que en el sentit de la defensa dels valors que

abans atacaven, poden rebre avui». Per Felipe González la «reeducació» no afecta solament

les forces de l´ordre, sinó també les autoritats responsables

Pérez Llorca: gairebé una anècdota

Intervingué en contra de la proposta socialista el diputat d´UCD, José Pedro Pérez Llorca, que

afirmà que utilitzaria la veu de la raó i la serenitat, no exempta de duresa. Afirmà que la

intervenció de Felipe González era una palpable prova, que les coses han canviat des del 15

de juny. Assenyalà que el Parlament començava a acomplir les seves funcions de manera

ordenada i tranquil·la quan un grup parlamentari imposà la celebració del primer ple polític del

Congrés no per a parlar de l´atur, dels preus, la inflació o l´ensenyament, sinó per parlar d´un

incident lamentable i lamentat, però que no deixa de ser un incident i gairebé una anècdota.

Es preguntà després quin era l´objectiu que aquest grup perseguia amb això, si era salvar la

poca importància de l´actuació parlamentària socialista o salvar una unitat clarament

compromesa, car es negava a pensar que, del que es tractava era de desprestigiar el

Parlament. Esmentà com a origen de l´actitud les conclusions del XXVII congrés del PSOE. un

punt de les quals llegí. De la lectura aplaudida pels diputats socialistes destacà quatre punts

que considerà afirmacions molt greus. Afegí que el PSOE no defensa la immunitat

parlamentària, sinó la impunitat, i que UCD afirma la supremacia del Parlament com a única ga-

rantia de la existència d´una democràcia ciutadana, creu en la reversibilitat del poder i rebutja la

moció de censura del PSOE.

Alfonso Guerra: Martín Villa representa ei franquisme

Va intervenir a continuació, en representació dels socialistes, el diputat del PSOE Alfonso

Guerra, el qual en començar el seu parlament va afirmar que no volia discutir la ideologia del

PSOE, que en té una, no com altres grups que no en tenen. Va afirmar Guerra que no s´han

tocat abans en aquelles Cambres altres matèries perquè el partit del govern no ha volgut, que

el representant del partit del govern havia tractat d´eludir la qüestió i que li recordava massa la

veu del seu amo, igual que «algun columnista» que intenta enverinar el PSOE, quan als

problemes no són en el PSOE, sinó on tots sabem. Va dir que Martín Villa no havia comparegut

davant el Congrés pel respecte que el govern té a aquesta Cambra, sinó per la falta de

respecte que li té, com es dedueix del que va passar a Santander. El diputat del PSOE va

afegir que qui menys responsabilitat tenia pel que va passar són els membres de la policia

armada, i qui més el governador civil de Santander i el ministre de l´Interior. Alfonso Guerra es

va referir després al paper de les forces d´ordre públic i va dir que han de ser una policia del

poble i no contra el poble. Va recordar els mals tractes i la tortura que alguns i reiterà la paraula

«alguns», membres de les forces de l´ordre públic realitzen, per afegir que el responsable de tot

això és el ministre de l´Interior, a qual digué que és el símbol del franquisme en aquest govern i

el pitjor de la dictadura dins el govern. Acusà Martín Villa d´haver volgut el dia abans enfrontar

els representants del poble amb la policia, trampa en la qual el grup socialista no està disposat

a caure. Va rebutjar que per al grup socialista immunitat sigui impunitat i va afegir que tampoc

no és el que va dir Camuñas, és a dir, «patent de cors». Va afegir que si en aquell lloc hi ha

algun corsari és el ministre de Relacions amb les Corts, que es permet de dir que

esdeveniments com els de Santander poden repetir-se. Va preguntar després Alfonso Guerra si

realment, i tal com s´ha dit. tot el govern és solidari de Martín Villa, i concretament va preguntar

si Fernández Ordóñez i Garrigues Walker són solidaris del ministre de l´Interior.

La intervenció del diputat Alfonso Guerra acabà amb l´absolut silenci de tots els membres de la

Cambra.

Martín Oviedo: «El Parlament no és yna comissaria»

Esgotà el torn en contra, el diputat d´UCD Martín Oviedo, el qual afirmà que «el Parlament no

és ni una cambra dels horrors, ni una comissaria, ni un lloc de denúncies, sinó simplement una

Cambra política». Rebutjà els quatre punts de la moció del PSOE i assenyalà que

«reglamentàriament la comunicació per part del govern al Parlament, l´absència de la qual

critica el PSOE, només es fa en cas de detenció d´un diputat per flagrant delicte, i aquí no hi va

haver detenció, ni molt menys flagrant delicte». Acusà la moció del PSOE «d´intent de donar

transcendència a l´afer Blanco». Afirmà que d´allò que es tractava era d´exigir la responsabilitat

política del govern a través d´un dels seus membres, «la qual cosa és un eufemisme». «El vot

de censura afegí no existeix en el vigent sistema constitucional, com ho prova que el mateix

grup socialista tracta d´incloure el vot de censura en el projecte del reglament».

Camuñas: imprudència del diputat

Després que el president de la Cambra anunciés´que s´anava a iniciar el debat de la moció

d´Aliança Popular, demanà la paraula per .al·lusions el ministre de Relacions amb les Corts,

Ignacio Camuñas. Camuñas assenyalà que el dia que es va assabentar dels fets de Santander

digué que li semblava una imprudència per part d´un diputat irrompre, amb motiu de la.manifes-

tació al carrer, per intervenir en aquell moment i que afirmà que la immunitat no era una patent

de cors. per a intervenir en qualsevol tipus d´incidents. Assenyalà que Alfonso Guerra havia

pretès dividir les forces polítiques que emparen el govern del país intentant posar sobre la taula

qüestions de franquisme i antifranquis-me. Continuà dient que el govern és d´UCD i que en la

seva campanya electoral... En aquest moment el president del Congrés recordà a Carnu-ñas

que el seu torn era per al·lusions. Camuñas ho va reconèixer però continuà parlant per afirmar

que UCD en la seva campanya electoral es va comprometre davant el país a enterrar

definitivament els quaranta anys de la història recent i construir un futur de pau.

Fraga Iribarne: pecat per defecte

Acabades les intervencions en contra de la moció del PSOE. es va donar pas a Fraga Iribarne

que en la seva moció sol·licitava que es completessin les investigacions. Va dir el representant

d´Aliança Popular que censurava el ministre de l´Interior per tot al contrari d´un excés de zel en

la custòdia de l´ordre públic, que segons ell s´ha anat deteriorant. Fraga va acabar dient que el

deteriorament de l´ordre públic va arribant a limits tal vegada irreversibles en alguna província

del nord i anuncià la seva abstenció o el vot en contra respecte a les altres mocions.

Sánchez Terán: «No han violat la immunitat parlamentària»

Al voltant de les set de la tarda, Salvador Sánchez Terán féu ús del primer torn d´intervencions

a favor de la moció de la UCD per referir-se en primer lloc «a l´exemple donat per les forces

polítiques catalanes amb motiu de la Diada, exemple que després fou alterat per grups

minoritaris ai terme de la manifestació, de manera semblant com s´esdevingué a Sant Sebastià,

on alguns membres del Parlament van ser agredits per manifestants». Sánchez Terán afirmà

que les mesures exposades el dia abans davant la Cambra pel ministre de l´Interior

«possibilitaven que fets com el de Santander no tornin a repetir-se Expressament Sánchez

Terán lamentà en nom d´UCD «els danys físics i morals infringits al senyor Blanco i aclara que

«no es pot demanar que els agents de l´autoritat agredits i insultats tinguessin serenitat".

Subratllà finalment que les autoritats governatives no han violat la immunitat parlamentària i

acabà dient que la UCD no accepta les greus acusacions formulades contra un ministre i un

membre de la Cambra.

Gómez Llorente: ja hi ha una victòria parlamentària

Contra la moció d´UCD parlà Luis Gómez. Llorente del PSOE. Manifestà que havien tornat al

Parlament després de quaranta anys d´absència i ho havien fet amb una escrupulosa

responsabilitat, però que no havien tingut més remei que portar els fets succeïts a la

consideració de la Cambra. Afegí que ja s´havia produït una victòria parlamentària, perquè la

Cambra havia acceptat el debat de les set mocions i el fet que el govern és responsable davant

el Parlament. Finalment Gómez Llorente acusà de falsedat per ocultació la nota del govern civil

de Santander sobre els fets del 27 d´agost. Continuà dient que «des d´aquí donem el nostre su-

port als milers i milers d´agents de l´ordre públic que compleixen cada dia el seu deure i són

amants de la democràcia, però censurem una política d´ordre públic que està portant algunes

zones del país a situacions irreversibles, entre altres raons perquè no s´ha atorgat a temps una

amnistia total

 

< Volver