Autor: R.. 
   El perque del meu suport a l esquerra republicana de Catalunya  :   
 Joan de Segarra i Devesa. 
 La Vanguardia.    18/03/1980.  Páginas: 1. Párrafos: 4. 

EL PERQUÉ DEL MEU SUPORT A L´ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

JOAN DE SEGARRA I DEVESA

Nascut a París el 8 de gener de 1939, fill del poeta Josep María de Sagarra I de Castellarnau i

de María Mercé Devesa i Rossell, antiga funcionaría de la Generalítat de Catalunya. Si be hom

el coneix com un dels periodistes (sense carnet) mes polémícs i bríllants del darrers quínze

anys («Tele/eXpres», «El Noticiero Universal», «El Correo Catalán», «Mundo Diario», «La

Vanguardia», «Por Favor», «Sábado Gráfico», «Canigó», etc.), a Joan de Sagarra li agrada

defínir-se com «un hóme de teatre». Es va donar a conéixer com a crí-tíc teatral a les planes de

«El Correo Catalán», d´on va ésser foragitat, acusat d´íntrussísme per les jerarquies franquistes

de la «Asociación de la Prensa», després de negar-se públicáment a formar part del jurat d´un

premi oficial de teatre del qual s´esclogüé el teatre cátala, escrít en cátala.

Des de aleshores no ha deixat de treballar a favor del nostre teatre i de la Ilíbertat d´expressíó,

com a crític de teatre («Nuevo Fotogramas» i «Mundo Diario»); a través de la seva partícipació

en l´Assemblea d´Ac-tors i Directora, Grec 76, Congrés de Cultura Catalana i Comité de

Solídaritat amb El Joglars; des de la Delegado de Cultura de l´Ajuntament de Barcelona i

actualment, en un estudí sobre l´ordenació del teatre pú-blíc a Catalunya, estudi que li ha estat

encarregat per el Presídent de la Generalítat, a qui Joan de Sagarra va conéixer fa dinou ánys,

quan estu-díava a Vlnstiíut d´Estudís Teatrals de la Universitat de París-La Sorbona. «El meu

vot a l´Esquerra Republicana de Catalunya es, en primer lloc, una conseqüéncia de la

memorable intervenció que él senyor Heribert Barrera va teñir al Parlament de Madrid. Al meu

parer, el senyor Barrera va parlar de Catalunya, del present i el futur de Catalunya, amb una

claretat i una valentía no superada fins ara per cap altre polític cátala.

En segon lloc, i centrant-nos ja dins el món de la nostra cultura i del seu problemátíc, fin i tot jo

diria que anguniós ésdevenidor, cree que avui cal votar una política decididament nacionalista,

com es la que ens ofereix (´Esquerra Republicana de Catalunya. Una política pensada i feta

des de aquí, sense concessions, sense sucursalismes, es a dir, de la única manera válida que

cree es pot parlar seriosament de "cultura", de Catalunya i de "redressament", sense que

després no ens hagi de caure la cara de vergonya.» •— R.

Joan DE SAGARRA

 

< Volver