Especial Cerdanyola y Ripollet     
 
 Avui.    02/07/1977.  Página: 9-12. Páginas: 4. Párrafos: 55. 

Especial Cerdanyola-Ripollet

AVUI, dissabte, 2 juliol 1977

VALLES OCCIDENTAL

Cerdanyola i Ripollet, dues poblacions unides per una mateixa problemática

Cerdanyola i Ripollet, com gairebé totes les poblacions que trobem dins el marc geográflc del Valls

Occidental, han experimental els últims anys un gran augment de població que ha anat unit a un important

desenvolupament industrial. Aquesta transformació ha adquirit una especial significació si parem compte

en el fet que els recursos primaris d´aquests nuclis havien estat, de sempre, de tipus agrícola.

Aquest creixement de la població ha comportat una multiplicado dels problemes que ja existien alhora

que n´ha fet nélxer de nous, inherents a unes poblacions de l´ordre deis 30.000 habitants. No oblidem

tampoc un fet que ja hem assenyalat: aquest creixement s´ha produít en un temps molt curt i sovint els

problemes han estat resolts mes amb improvisacions que no arnb autentiques solucions.

ASPECTES GENERALS DE RIPOLLET

Municipi situat a la cruílla de la carretera Barcelona Sabadell. La configuració de Ripollet dona lloc a una

ininterrompuda successió d´edificis que formen una continuitat lineal al llarg del Ripoll de la mateixa

manera com s´esdevé al llarg de la carretera.

La zona compresa entre el riu i la carretera ha estat profundament aprofitada i els edificis han sorgit

continuament. En aquesta zona descobrim els servéis públics d´utilltzació mancomunada per part de les

poblacions de Ripollet i Cerdanyola: Central de Teléfons i Creu Roja. De la mateixa manera trobem

situados les grans instal.lacions d´Uralita, S. A., industria característica del municipi que queda repartida a

parís iguals entre ambdues poblacions.

Continuant cap al centre i un cop que hem travessat el riu trobem una zona de terrenys que havien estat

camps i horts i on avui s´hi ha establert la majoria de les industries, precisament a prop dels primitius i

tradicionals molins de paper, actualment fabriques papereres. Aquesta zona industrial de nova creació es,

junt amb la que esmentávem abans, la que presenta un major índex de creixement.

El case antic, o mes ben dit, el Ripollet tradicional, de sempre, es format basicament per cases d´una sola

planta o de planta i pis. En aquesta zona trobem la Casa de la Vila, l´Església i les llars dels autóctons de

Ripollet, les entitáts de la població com son el Ceñiré Moral de la Jo-venlut Católica, Panlic Club de

básquet i els Amics del Teatre. El barri lambe acull el mercat i els principáis establimenls de comerç.

Tot seguit trobarem el barri conegut amb el nom de La Sibéria, que fa de pont entre el sector antic i les

barriades noves i se situa entre Monteada i Ripollet. Es tracta d´una zona que podem qualificar con de

classes miljanes de població calalana i immigrada.

Quan ens acostem a Can Mas entrem a la Ciutat sense llei. Hi trobem els suburbis que volten l´antiga vila,

on han crescut sense mesura els grans blocs de pisos. Can Mas cómprenia antiga-menl els barracons de la

granja militar i de la caserna d´artilleria, zona que ara ha esdevingut la llar de la majoria de la població

immigrada que malda per viure entremig d´aquests immensos blocs que ni han sorgit.

Ripollet es troba al bell mig de la zona d´expansió industrial de Barcelona, cirmstáncia que li ha fet i li fa

perdre la mesura que encara podem endevinar a la part antiga de la vila.

Les primeres indústries que s´hi eslabliren van ser aquells molins de paper que aprofilaven .la força del

riu. Mes tard, Uralita s´inslal.lá en uns grans lerrenys i arriba a ocupar el cinquanta per cent de la població

activa.

Avui el municipi le un nombre important i variat d´indústries, de les quals cal destacar la melal.lúrgica, la

textil, de la construcció, cerámica i vidre, la del paper i arts gráfiques i les de productes químics, amb

toles les que Iransformen o produeixen matéries plástiques.

Tot i haver arribat a valorar-se a uns preus molt eleváts, ja queden ben pocs terrenys per a ocupar dins

aqüestes zones industrials. D´altra banda, (´agricultura ha anat desapareixent i els racons que hom encara

hi dedica ja han quedat totalment voltats per la zona industrial.

L´explotació agrícola i ramadera mes important es la granja militar.

Quant a comunicacions no hi ha cap mena de problema, ales que pel municipi passen tres carreteres;

lambo hi ha dues estacions de tren situades a ambdós extrems del poblé, pero fora del terme municipal. El

mitjá mes ulilitzat es el servei regular d´autobusos (cada 15 minuts) fins a Sant Andreu.

DIVISIO HISTÓRICA

Ripollet i Cerdanyola formen, geográficament, una unitat dividida solament pel traçat de la carretera.

La diferenciació entre un municipi i l´altre només respon a motius histories i socials. En 1955 sorgí la

Comissió de Mancomunitat Intermunicipal de Cerdanyola i Ripollet per portar a terme, entre ambdós

municipis, la construcció dels servéis de Correus, Telégrafs i Creu Roja. L´activital de l´esmentada

Mancomunitat ha continuat positivament.

ASPECTES GENERALS DE CERDANYOLA

Cerdanyola es troba a 15 quílómelres de Barcelona i a 6 de Sabadell.

La vila, d´origen molt antic - hom hi ha trobat restes ¡benques i romanes- ha estat fins fa ben poc un

municipi agrícola i d´estiueig de molls barcelonins com ho demostra, per exemple, el les-limoni d´alguns

passeigs i lorres. Cerdanyola, municipi de superficie irregular, comptava, a mes, amb uns boscos

abundosos que li donaven una gran varielal de paisatge. Les bones comunica-cions ¡ la proximitat amb

Barcelona lambe foren uns alractius que els estiuejants d´una época passada saberen veure al costat dels

encisos del poblé. Avui, la vila es troba entremig de dos grans focus d´expansió de l´área de Barcelona:

d´una banda, la zona d´expansió industrial i de l´altra els nous centres residenciáis.

Cerdanyola i Bellaterra han representat els exemples mes clars de cadascun dels aspectes que indicávem,

fet que també podem observar sense sortir del municipi, clarament dividit pel riu i la carretera en dos

barris diferenciáts.

La ramaderia i (´agricultura han perdut tola la puixanca económica que lingueren abans. Aixó no obstant,

la ferlilitat de la térra encara es visible en les zones que avui es continúen dedicant al conreu, amb uns

rendiments altament productius.

La industria ha contribuít per la seva banda al creixement i també al nou caire que Cerdanyola ha anat

prenent. Així, a mes dels nombrosos tallers, obradors i petites indústries, el municipi compta amb la

presencia de tres grans empreses com Uralila SA (materials de construcció), Aiscondel SA (plástics) I

Indúslries Riviére (melall), industries que han suposat una transformacíó de la població i la creació de

nombrosos llocs de treball en tres especiaríais ben diferents.

Si abans parlávem de les bones comunicacions de Cerdanyola ara podem concretar-les de la següent

manera: Estacions de FFCC Catalans, a Cerdanyola i Bellaterra, linia d´autobusos fins a Sant Andreu,

amb servei cada 15 minuts i servei, ¡gualment ferroviari, de RENFE.

Finalment diguem que l´activitat cultural troba suport en la iniciativa de les Associacions de Veíns i del

Casal parroquial, entiláis que realilzen un bon nombre d´actes per al millorament de la cultura i de la

realital social,.amb la realització de la Setmana de la Joventut, les sessions de (´Agrupado teatral i les del

Club infantil, amb les seves colónies d´estiu.

PANORÁMICA INDUSTRIAL PE CERDANYOLA

Aicar, una empresa nacional amb projecció internacional

Una de les principáis empreses establertes a Cerdanyola es AICAR, dedicada a la fabricació i

comercialilzació de cautxús I resines. Aquesta firma, constituida per capital totalment nacional, vetlla,

d´encá que fou fundada, per l´eslalvi de divises grácies a la fabricació, amb desenvolupa-ments propis, de

productes técnicament evolucionáis.

AICAR fabrica i comercialilza pólvors d´emmotllar a base de re-sines d´ureaformaldehid, melamina-

fíbrmaldehid, melaminafenol-formaldehld, poliéstera ,lnstaurats, polliamida 6 I poliamlda 0.0 per a

Injacció, resina éposi per a tots els usos. L´empresa té també en fase avançada el desenvolupament de

compostos per • Injecció a base de pollbutlIantereftalat (PBT) I po-licarbonats.

Tots els productos esmentats» son de tecnologia nacional Ja que han estat desenvolupats per AICAR

comptant, a mes. amb la col.laborado directa, en els darrers desenvolupaments. de cinsitut de Ptastics i

Cautxú, de-penent del Patronal Juan de la Cierva.

El nivell d´automatizació de la fábrica, gracies a la labor dels técnics, supera actualment el dels seus

competidors europeus.

EXPORTACIO

L´empresa aten, ultra el 70 per cent de les necessitats del país, en competencia amb empreses

multinacionals, una política d´exportació ferma que permet una aportado de divises malgrat les dificultáis

económiques a queha de fer front el mercal europeu i lambe malgral la pérdua de compelivitat de les

nostres exporlacions. El 50 per cení de la producció d1 AICAR es exportat a Ale-manya, Franca,

lugoslávia, Grecia, Portugal. Turquía i Irán.

Tots els productes que s´exporten están tipificáts per T.V. i la Marca de Qualitat de Plástics Espanyols

(ANAIP).

Per una altra banda, cal remarcar la preocupació constant d´AICAR per les qüestions socials i per la

conservado de l´entorn. Una evidencia del primer aspecte es que la majoria dels col.laboradors actuáis

comencaren llurs activitats arran de la fundado de l´empresa, la´any 1945. Per una altra banda, per a la

conservado de l´entorn, AiCAR destina un percentalge eleval de les seves inversions per tal com la

Direcció de l´empresa es conscient de la necessitat que les actrvitats Industriáis no destrueixin l´equiilbrí

ecologic de la zona on es realilzen aquestes activitats.

Meler, un confítete etern

Els treballadors continúen sense cobrar

A l´hora de parlar de problemes laboráis a Cerdanyola i Ripollet cal fer referencia, obligatóriament, a

l´empresa «Meler», pel seu llarg i fei-xuc problema que es el següent: esl els obrers, que constitueíxen una

plantilla de 180 persones, teñen plantejat un gran problema económic amb la direcció de l´empresa, que

els deu un total de 8 milions de pessetes en concepte de salaris. Davant aquesta greu situa-ció, els

treballadors han enviat una carta al reí í una altra al president del Govern per explicar llur situació.

En els escrits esmentats els treballadors fan saber que l´empresa té comandes, pero que es troba en una

situació de descapitalització a causa que els propietaris han promogut in-versions en una altra fábrica amb

nom diferent.

La patronal ha presentat expedient de crisi i els treballadors continúen sense cobrar. La soiució que

Pempresa els ha ofert es que els treballadors abontn l´expedient de crisi, en el qual cas els fóra lliurada la

tarja d´atur i es podrien acollir als benefi-cis que la normativa legal estableix en aquesta situació.

Els treballadors han decidit de no acceptar la proposta pe tal com consideren que es innoble per part dels

qui la formulen. Mentrestant continúen sense cobrar.

La situació dels treballadors d´aquesta empresa, junt amb els problemes que sofreixen els treballadors

d´Uralita a causa de l´asbestosi, ve a constituir la noticia mes important en materia laboral dins el conjunt

industrial de Cerdanyola-Ripollet.

URBANISME

El riu Sec necessita una depuradora

De molt temps enea el Riu Sec, que travessa tot Cerdanyola, ha anat esdevenint un cas important en

qüestió urbanística ates que el riu era la claveguera del municipi on anaven a raure les deixalles de tota

mena i les aigües fecals de la població.

Actualment hom porta a cap les obres de neteja i encarrilament del riu esmentat i podem dir que ja es

troben en un estat torca avancat.

Aqüestes obres consisteixen en la construcció de dues parets laterals i d´un Hit, al centre del riu, junt amb

unes conduccions subterránies que aniran a eixír a la sortida de la poblado.

D´altra banda també val a dir que els veíns están convencuts que el bell encarrilament del riu no resol el

problema sanitari en tota la seva complexitat ja que, diuen, fins que no es construeixi la depuradora les

pudors continuaran.

Els peatons passaran per unes voravies sobreelevades en relació amb la calpada, d´uns dos metros de des-

nívell, adientment protegides amb unes baranes que oferiran una mica mes de seguretat als vianants.

ENSENYAMENT

Calen guarderías, escoles de «BUP» i centres de formació profesional

A Cerdanyola i Ripollet podem observar un predomini de centres d´E. Q. B, subvenciónate amb mitja

subvenció i particulars per damunt deis nacionals. Delira banda es ben visible la manca de guarderies i de

parvularis.

GUARDERIES

A Cerdanyola només n´hi ha dues, amb una xifra superior als 180 nens. Aqüestes guarderies, realment

sense cap afany de guany, es veuen obligades a cobrar unes quotes per tal de poder-se mantenir. El

preescolar cobreix un major nombre de places tot i que, en aquest aspecte, el problema tampoc no s´ha

resolt.

Els col.legis particulars son, ara per ara, els mes prepárate i la majoria de casos mantenen uns preus molt

semblats o iguals que els de la resta de centres.

E.G.B.

Els centres d´E. G. B. cobreixen les necessitats d´ambdós municipis amb la diferencia, pero, de la qualitat

de l´ensenyament, que canvia d´un centre a un altre. Els centres nacionals, que sumen un total de nou,

cobreixen molt be aqüestes necessitats i, almenys en teoria, son gratuíts. Aquests centres es veuen, també,

obligáis a cobrar una petita quantitat que, d´altra banda, es a l´abast de qualsevol pressupost.

Els centres subvencionáis i amb mitja subvenció han evolucionat d´una manera positiva i també han

aconseguit de cobrir les necessitats que es plantejaven en el seu sector tot fent front, aixo sí, a unes

problemátiques condicions d´espai.

Cal també que fem esment de la necessitat de poder comptar amb unes Associacions de Pares. Si aixó

encara no ha estat resolt, sí que podem dir que, de mica en mica, hi ha hagut una presa de consciéncia que

potser permetrá anar resolent les coses.

Falten igualment centres de B. U. P. ja que amb les places de que hom disposa actualment l´ensenyament

es veu ressentit d´una sobrecárrega.

Hi ha molts casos d´alumnes d´E. G. B. que, en acabar aquest cicle, han de deixar el nostre poblé per anar

a Monteada o a Sabadell i acabar o continuar els estudis.

També comptem amb déficit quant a Escoles de Formació Professional per tal com sembla que fóra ben

adient de tenir-ne, en unes po-blacions eminentment industriáls.

Una de les solucions que hom podría donar a la manca de centres d´educació preescolar fóra la

construcció de parvularis prefabricants, els quals podrien disposar de tots els elements necessaris per a la

comoditat dels alumnes.

Ja en parlávem mes amunt, pero podem insistir en la necessitat d´uns centres de formació permanent, per a

adults.

Cerdanyola ha aconseguit darre-rament l´obertura d´un centre d´aquesta mena que ha estat instal.lat en un

col.legi nacional al barri de Serraperera. Ja es un pas endavant, pero el problema román sense resoldre.

La voluntat de tots fóra de poder comptar, ja des d´ara i a partir d´aquest darrer centre de qué parlávem,

amb un lloc on, a mes d´aconseguir un certificat o un titol de gradual escolar, hi hagi un focus

d´enriquiment cultural de qualsevol persona, fonamentat en un ensenya-menl que parteixi del diáleg.

A Ripollet, la parroquia ha consti-tuít un grup que es cuida d´aquesta tasca en els locáis de la mateixa

parró quia. Aquesta iniciativa respon, evidentment, a la manca d´allres cenlres dedicáis especialmenl a la

formació dels adults.

Si en aqueste dos municipis hi ha una feina important a fer, sense defalliment, es aquesta: continuar la

lluita perqué l´educació assoleixi el nivell que tots desitjariem.

ACTIVITATS SOCIALS

Poc suport ciutadá a les associacions de veíns Constitueixen, pero, el moviment de reivindicado popular

mes important.

Les Associacions de Veíns consti-lueixen un tema de gran interés actualment a causa de la tasca que ara

están-realitzant, tant a Ripollet com a Cerdanyola. Tanmateix no os fácil d´aconseguir una participado

activa deis ciutadans, actitud que pol estar justificada pel recel o be per la ínhibició de la realitat.

A Ripollet hi ha una Associació de -Veïns per a 30.000 habitants. Fundada l´any 1973, actuaíment compla

amb mes de 200 socis. La labor principal que´ ha desenvolupat i que ara com ara (´ocupa es d´aconseguir

un ambulatori per a Ripollet. A Cerdanyola, I´Associació de Veíns de les Fontetes té 250 socis per a un

sector de 7.500 habitants. Va ésser fundada a fináis de 1974 i, poc despres de constituir-se, hom va

presentar uns estatuts al conslstori i a la constructora S.I.V.I.S., amb la qual sorgiren alguns problemes

per tal com aquesta societat els volia imposar uns al-tres estatuts.

Actualment té plantejats uns obje-tius ben concrete: la consecució d´un Ambulatori del S. O. E., una llar

per a ancians, la millora de l´escolarltat i, d´una manera especial, la creació d´una guardería infantil.

Dins el camp de les seves reivindi-cacions també hi entra la necessitat d´aconseguir pares públics i que no

torni a produirse que uns terrenys destináis a aquest fi siguin utilitzats com a aparcaments.

Encara, a mes d´aquesta, hi ha una altra Associació, ubicada al barri de Serraperera, nucll que consta d´uns

2.500 habitante. Aquesta Associació fou constituida Tany 1971 i actualment té mes de 100 socis. Els

obje-lius primordials en son la resolució deis problemes urbanística i san i taris del sector. Finalment fiem

d´assenyalar l´Associació Franeolí - St. Casimir.

El paper de les Associacions de Veíns es ben elogiable ja que, alhora que lluiten per aconseguir una

millo-ra del nostre entorn, potencien la cultura tot conscienciant la poblacló dels seus propis problemes.

SANITAT

Déficit de centres assistencials

A Cerdanyola i Ripollet només hi ha, ara per ara, un consultori per a cada poblé. Aquests consultoris

teñen uns dimensions molt reduídes i compten amb un servei que no cobreix les necessitats básiques deis

malalts. Al consultori de Ripollet hí ha 6 metges i 2 pediatras, i al de Cerdanyola disposen de 10 metges,

tots, pero, de medicina general.

El temps que el malalt pot veure el metge es molt escás, amb la qual cosa el pacient marxa del consultori

amb un grapat de receptes, les quals molt sovint tot just si serveixen per a aguantar-lo dret, pero de cap

manera per a curar-lo.

Deixant de banda aquesta manca de temps, aquests consultoris es veuen mancats dels mitjans mes

indispensables per a fer uns reconeixements acceptables de cada malalt (raigs X, lliteres, etc.) Tampoc no

hi ha metges especialitzats, per la qual cosa elss malalts s:han de traslladar a Sabadell per tal d´ésser

atesos com cal. Gairebé no hi ha cap dentista de la Seguretat Social i eis únics que hom pot trobar son

particulars. Daquesta manera, per treureus un queixal també heu d´anar a Sabadell.

De servei d´urgéncies només n´hi ha un per a tots dos municipis: aquest servei disposa d´un sol metge i un

practicant i encara no hem dit que de dues a tres de la tarda es impossible de trobar-hi ningú.

El servei d´ambuláncies es a carrec de la Creu Roja, la qual té quatre ambuláncies per a cobrir tota la zona

Cerdanyola - Ripollet.

Ja fa molt de temps que l´l. N. P. va demostrant el seu interés i uns majors esforcos a dotar aquesta

localitat d´un servei medic adient. Aquests esforços han cristallitzat en la compra, per part d´aquest

instituí, d´un local al carrer de Monteada número 55-57, destinat a la instal.lacio d´un consultori de

medicina general, pediatría, practicants i servei d´urgéncies.

Es evident que la noticia es prou esperancadora. Pero no es suficient ja que continuará essent un consul-

tori desproveít de tot el material necessari per a atendré tots els casos que s´hi presentin. Només haurem

aconseguit. dones, que el servei sigui mes ampli.

La Seguretat Social té un límit de 9.000 targetes per cada municipi per a la construcció d´un ambulatori. A

Ripollet la quantitat de targetes es aproximadament de 9.000 i a Cerdanyola la xifra supera les 17.200

targetes. Es a dír que disposem del nombre exigit i l´Ambuiaton continua no essent construït.

SANITAT LABORAL

Els problemes sanitaris no afecten tan sois els barris sino també les empreses. Un exemple ben ciar el

trobem a la fábrica Uralita on fa poc va morir un treballador de cáncer, molt possiblement d´asbestosi.

Davant un fet com el que referim, hi hagué una forta reacció popular tot demanant que els treballadors

d´Uralita disposin d´una assisténcia médica en condicions. La situació dels obrers d´aquesta fábrica, ara, es

la següent: cada any els treballadors es sotmeten a una revisió médica a través d´una mutua patronal que

els assisteix a través dels metges corresponents. Quan un treballdor presentava problemes respiratoris, el

metge li diagnosticava bronquitis. Fa dos anys, i a través d´altres metges no pertanyents a aquella mutua

patronal, es descobrí que els qui presentaven deficiéncies respiratóries temen asbestos!, malaltia pulmonar

produída per la inhalació de fibres d´amiant amb la possibilitat que es produís un cáncer. La conseqüéncia

de tot aixó es que mes de 200 treballadors es veuen afectats per l´asbestosi. Pero no s´acaba tot aquí ja que

la pols surt de la fábrica i l´asbestosi pot afectar, dones, tota la zona contigua o fins, potser, tota la

població.

Davant tot referim, hi hagué una forta reacció popular tot demanant que els treballadors d´Uralita disposin

d´una assisténcia médica en condicions. La situació dels obrers d´aquesta fábrica, ara, es la següent: cada

any els treballadors es sotmeten a una revisió médica a través d´una mutua patronal que els assisteix a

través dels metges corresponents. Quan un treballdor presentava problemes respiratoris, el metge li

diagnosticava bronquitis. Fa dos anys, i a través d´altres metges no pertanyents a aquella mutua patronal,

es descobrí que els qui presentaven deficiéncies respiratóries temen asbestosi, malaltia pulmonar produída

per la inhalació de fibres d´amiant amb la possibilitat que es produís un cáncer. La conseqüéncia de tot

aixó es que mes de 200 treballadors es veuen afectats per l´asbestosi. Pero no s´acaba tot aquí ja que la

pols surt de la fábrica i l´asbestosi pot afectar, dones, tota la zona contigua o fins, potser.

EMMAGATZEMAMENT, MAIMIPULACIO, TRANSPORT

Estrops per a elevació i corretges d amarratge

La manipulado de mercaderies ha arribat a fer-se impensable sense uns elements d´elevació i unes

assegurances de cárrega.

Hi ha tota una serie d´elements convencional, com ara cordes. cadenes i cintes d´acer. El plástic, pero, ha

trobat sota formes diverses, uns camps d´aplicació ben amplis. Sobretot hi ha una serie de fibres

químiques que resulten ideáls, per ílurs propietats, per a les cintes d´elevació i corretges d´amarratge.

Entre aqüestes fibres hen de destacar la de poliéster, amb unes qualitats que nauríem de qualificar de

fabulosas. El poliéster es estable i els seus coefícients d´aliargament son molt baixos —fins i tot amb una

humitat intensa resulta inalterable i resistent a l´erosió i a la majoria de productes químics. Es per aixó que

ara aquest material es utilitzat basicament per a la fabricació de corretges i estrops. Els estrops de cinta

teñen dos carnps importants d´aplicació: el primer el constitueíx l´eslingament i el segon la protecció de

cárregues sensibles a pressió.

EMPRESA RADICADA A RIPOLLET

INDUSTRIAL JUBET REIVINDICA UNA MAJOR ATENCIO PER AL SECTOR BOTONER

La fabricació de botons es. inicialment. una industria ignorada. Horn hi recorre l´últim moment. quan la

pega ja es confeccionada í es troba. com la confecció, subjecta ais canvis de la moda.

A Espanya hi ha unes 115 industries dedicados a la fabricació de botons. de les quals 73 es localitzen a la

provincia de Barcelona. Dins aquest sector hi.ha alguna gran industria igual com n´hi ha. sobretot. de

mitjanes o petites i aquelles que es dediquen a l´artesania pura. Industrial Jubet es una petita industria

familiar, dedicada a la fabricació de botons. que nasqué fa uns (renta anys a Barcelona i que actualment es

troba instal.lada a Ripollet. Son els seus directius qui ens han informat arran de la problemática d´aquest

sector.

El procés de fabricació de botons ha vanat molt al llarg dels darrers deu anys en passar d´un procés

manual a l´automatitzacló absoluta en uns processos com ara: tall de discs. vores. fissures. forats. polit i

classificat Una de les coses que han permés aquesta nova empenta ha estat la revolució que en questió de

maquinaria ha registrat aquest sector d´encá dels anys seixanta.

L´aparició de noves matéries primeres ha estat una altra de les innovacions que han facullat encara mes la

puixanca del sector. Abans, els botons eren fabricáts en coroco, material vegetal semblant al coco. os.

banya. cuir t nacre. Eí Galalith es el primer plástic antic que s´utilitzá per a fabricar botons per a arribar

finalment als metacrilats i poliéster, els quals consütueixen la base de la fabricació actual amb l´avantatge

que ja aporten la incorporado del color i dones, eliminen tot el procés de tint i permeten encara, imitar

perfectament qualsevol dels materials antics.

Els fabricants de botons es troben melosos dins el Sindical Textil, al Gremi de la Confecció.,a les

reunions del qual assisteix un representant del gremi d´aquests fabricants sense. pero, dret de vot. malgrat

la importancia que té. dins tot el procés de la confecció, el sector que representen.

Finalment cal assenyalar que aquest sector només arriba a demostrar la seva dimensió i la seva

importancia amb ocasió de la Fira del Boto que es celebra cada any a Italia, a la ciutat de Piasenza. a uns

50 km. de Milá i on s´acull la manifestado de les ultimes innovacions. tant de técnica com de disseny.

 

< Volver