Declaración de la Junta     
 
 Boletín del Ilustre Colegio Oficial de Doctores y Licenciados en Filosofía y Letras y en Ciencias.     Página: 12. Páginas: 1. Párrafos: 5. 

DE OTROS COLEGIOS

Ha fallecido el decano del Colegio de Doctores y Licenciados en F. L. y en Ciencias del D. U. de

Catalunya ¡ Balears. Con este motivo, la Junta del Colegio ha hecho pública la declaración que

recogemos a continuación y ha editado un número especial del Boletín dedicado al que fuera su decano.

Declaracio de la Junta

La Junta del Collegí, el 30 d´agost, va fer pública la següent declaració:

Ha mort en Ramón Fuster i Rabes, degá del nostre Collegi. La seva mort ha estat unanimement sentida en

tots els sectors democrátics de Barcelona i Catalunya. Pels qui havíem treballat estretament amb ell al si

de la Junta de Govern del Collegi i de les seves diferents comissions de treball. la seva figura i el seu

treball incansable representen un exemple d´actítud democrática, una esperanza del que amb homes

coratjosos com ell es pot arribar a fer fins en els temps mes adversos i un estímul per a .continuar

endavant en la linia del seu treball.

El nostre Collegi, fins al 1969, any de la seva elecció al davant de la candidatura democrática, duia una

existencia que podríem denominar burocrático-administrativa; un bloqueig quasi total d´iniciatives, tant a

nivell professional com a nivell ciutadá, feia de les diferents juntes un mur amb el qual topávem els qui,

com en Ramón Fuster, volíem obrir les activitats collegials a tothom que volgués participarhi. Elegit

democraticament per al carrec de Degá el 1969, el Collegi va conéixer des d´aquest mateix moment una

notable activitat no solament professional sino també d´amplia projecció ciutadana. «Hem començat a

anar cap a una via mes democrática, declarava Ramón Fuster en el Butlleti del Collegí sorgít afeshores. I

aíxí va ésser sempre amb l´entusiasta impuls del degá, malgrat circumtancies tan difícils com el judici de

Burgos. els diversos estats d´excepció i les ultimes execucions.

Tres aspectes destacaríem en la projecció del nostre Collegi. aspectes tots ells intimament lligats a les

conviccions personáls d´en Ramón Fuster que el felen ésser un exemple de diáleg intelligent i de capacitat

de ferse carrec de les aspiracions generáls, deis seus colegiats.

Un va ésser i es el desplegament de les activitat professionals í reivindicatives deis collegiats ensenyants:

alla on calla abocar esforcos per impulsar grupos de treball, contactes amb les autoritats ministerials,

seccions profesionals i culturáls, sempre es trobava el suport decidit i aixi collaboració d´en Ramón

Fuster, i aixó es refereix igualment el sosteniment donat a tota l´análisí i les conclusions que els

onsenyents vam treure de la política educativa dels successlus governs, des de la promulgació de la Liei

d´Educacio: home professíonalment vinculat a l´escola privada, mai no va confondre la llibertat

d´ensenyament amb la defensa a ultrança de la iniciativa privada, i sempre va estar profundament con-

vençt, i així consta en nombroses declaracions de Junta, que la prioritat d´inversions oficials havia d´anar a

l´ensenyament estatal a ti que aquest s´estengués massivament en nombre ¡ difusió geográfica; com tamba

estava fermament persuadit que l´únic marc on era possible d´oferir autentiques solucions als .problemes

de l´ensenyament era el de l´escola pública, catalana, gratuita i democrática. Com a consequencia

d´aquesta conviccíó que compartía amb nombrosos collegiats, creia que el marc d´aquesta escola requería

imperiosament un.canví de f´estructura política general: a aquest profund convenciment obeí !a seva

presencia a la sessió fundacional de l´Assemblea de Catalunya et 1971 i el suport que sempre va donar a

la real incorporació deis collegiats a les tasques de l´Assemblea ´a l´adhesió activa del Collegi als seus

quatre punts programátics.

Un altre aspecte important que en tot moment el va preocupar molt es el de la incidencia cívica del

Collegi; aquesta faceta el va dur a ésser un actiu impulsor de la coordinació i l´acció intercollegial,

integrada per diversos Collegis professionals; ¡a Intercolegial ha tingut una destacada intervenció en

qüestions de carácter ciutadá com per exemple els diversos aspectes del Pla comarcal, i en qüestions de

defensa de les libertats democrátiques: la Intercollegial ha reclamat una i altra vegada la supressió del

TOP. l´abolicio de la pena de mort, I´amnisítia per als presos polítics, el ple exercici de les Ilíbertats

d´expressió, reunió, manifesfació, associació... No oblidem que la Llei de Collegis Professionals neix com

un intent d´aturar la presencia cívica déls collegis i com a tal, va ser enérgicament denunciada per un

Ramón Fuster a través del Consell Nacional de Collegis de Doctors i Licenciats, al temps que reclamava

la democratització d´aquest organisme i l´electivitat de tots els seus carrees.

I un tercer aspecte, tan important com els anteriors. fa referencia a la vlnculació del Collegi a ta societat

catalana, I. per tant, a la defensa d´una llengua i una cultura sotmeses a una gravíssima opressió. Pot dirse

que, "a partir de la presencia d´en Ramón Fuster en el deganat. el Collegí va anar recuperant fa seva

catalanitat: el cátala,, cosa abans impensable, va passar a ésser la llengua habitual. dels actes del Collegi,

del seu Butlletí, de tes seves activitats; fets com els dos cicles de Conferencies de Cultura Catalana, o la

ímportant declaracíó de principís de febrer del 75 sobre el dret dels catalans a ésser educats en la seva

llengua arran de la famosa petició d´un pressupost ce l´Ajuntamént de Barcelona per a fomentar

ll´ensenyament del cátala, han representat una valuosa contribució a la imprescindible normalízacio de la

llengua i la cultura catalanes, per la qual en Ramón Fuster tant va lluitardes de la seva labor privada com a

pedagog, be des de la seva activitat com a home públic impulsor de nombroses iniciatives en favor

d´aquesta normalització.

Amb la mort d´en Ramón Fuster hem perdut, en efecte, un home enormement valuós. de difícil

substitució, un exemple de lliuta decidida des dels temps mes durs al servel del nostre poble i de la

democracia.»

 

< Volver