Autor: Xirinacs Damians, Luis María. 
 Palabra política. 
 La resposta del BEAN a la crisi econòmica     
 
 Tele/eXpres.    15/03/1980.  Páginas: 1. Párrafos: 11. 

La resposta del BEAN alacrísi económica

El nostre programa diu: «Per fer front a la crisi económica no hi ha vies intermedies. O s´está amb el

capital per la reestructuració del sistema o s´está en contra deis mecanismes de l´economia capitalista.

Per aixó creiem que cal acabar amb l´economia capitalista i que cal organitzar l´economia damunt de bases

socialistes, que cal canviar el model de desenvolupament deis países industrialitzats i avanqar-ne uns de

basats en principis eco-lóeics que no destruexin ni 1´home ni la natura».

La reestructuració del sistema capitalista des de el govern a l´ombra de la Comissió Trilátera! representa

la integració deis grans — EE.UU., Europa i Japó —. la promoció de democrácies controlades, la

vigilancia de la cultura i la iníbrmació, l´augment de la re-pressió, la despolitització de les masses. la

industrialització desconsiderada deis pa´isos d´energia i amb alta tecnología productora d´atur. Ens deixen

sense feina, amb el medi ambient brut i amb centráis nuclears per fornir d´energia unes industries que la

devoren.

Les mesures que proposa el Bloc d´Es-querra d´Alliberament Nacional son a dos nivells.

A) Mesures de fons: «Peí que fa a la in-versió: una política económica que orienti la inversió pública a la

creado de llocs de tre-ball, la qual cosa implica una reforma fiscal adequada al seu financ.amenl i un

replante-jamcnt de les tecnologies a utilitzar.

Aixó exigirá, d´altra banda, que l´empresa pública tingui les formes mes avanc,ades d´autogestió deis

treballadors, de control comarcal i coHaboració intercomarcal en el marc deis poders nacionals catalans.

Quant a la inversió privada, aquesta es mou per liéis que no impliquen una relació directa entre augment

de la inversió i aug-ment deis llocs de treball. Per aixó sobretot centraren! les mesures en la lluita contra

les actituds del gran capital que provoquin boicot a la producció i en la socialit/ació de les emprcses en

crisi. Aqüestes empreses hauran de passar a domini públic i la gestió a mans deis treballadors davant la

incapacita! o fraudulencia deis capitalistes. A les empreses mes grans de 250 treballadors caldra establir

uns Comités Obrers de Control per tal de poder vigilar els plans de reestructuració de les empreses per

part del capital».

Peí que fa a la petita y mitjana empresa, el sistema té poques sortides per a elles. Els controla les primeres

materies, l´energia. el finanqamenl, els preus i, sovint, la cartera de comandes. Qué els queda?

Son assalariats dissimulats sense la protecció de les liéis laboráis. Quan els grans volen. els petits han de

plegar sense defensa legal. Sempre que la petita i mitjana empresa no encobreixi, com de vegades

succeeix, sórdides formes d´ex-plotació, «donarem suport a una serie de mesures que permetin la seva

subsistencia i que facin possible que puguin culminar en formes auíogestionáries i de cooperado — de

llarga tradició, d´altra banda, a Catalunya —. Aqüestes mesures podran anar des de formes d´ajut creditici

fins a accions concertadas a nivell comarcal i sectorial entre petits em-presaris i la Generalitat».

B) Mesures conjuntarais: «Mentre hi hagi atur cal impulsar la descentralització de ¡a seva gestió a nivell

comarcal i el pie control popular deis organismes d´ocupació han de permetre d´una banda la seva plena

organit-zació a tots els nivells i d´altra banda la seva inserció social a la comarca i al municipi.

Exigim el pagament immediat de totes les quantitats endeutades peí «Fondo de Garantía Salaria!» i el seu

traspás a la Generalitat.

Els organismes de gestió de l´atur han de complir multitud de tasques socials i de formado, la participado

en les quals haurá de suposarpera l´aturat la contraprestació d´un subsidi d´atur que no podrá estar per sota

del salari mínim en cap cas.

L´asseguranc,a d´atur ha d´arribar a tots els paráis al cent per cent del seu salari. Aquells treballadors joves,

dones i aturáis que no tinguin dret a l´assegurança han de rebre al menys un subsidi dñatur a nivell de

salari míním. Ensoposem radicalmenla la I liberta! d´acomiadament, i defensem mesures que garanleixin

una major seguretat en e¡ lloc de treball precisament en aquests moments de crisi.»

LLUIS M.ª XIRINACS

 

< Volver