Autor: Gutiérrez Díaz, Antoni. 
   El PSUC davant el 20 de març     
 
 Avui.    16/03/1980.  Página: 3. Páginas: 1. Párrafos: 14. 

El PSUC davant el 20de maro

El día 20 de marc Catalunya viurá una jornada a la vegada histórica i transcender»!. Histórica,

perqué, després d´un llarg perlode de lluita, el poblé de Catalunya aconsegueix la recuperado

plena de les aoves institucions la pos-sibilitat de legislar d´acord amb l´Estatut i d´elegir un

presiden! i un govern. El día 20 marcará, dones, clarament la fita d´una etapa de lluita en el

cami de la recuperado plena de la noslra identitat nacional.

En apropar-se aquesta data, cal recordar que el nostre Estatut d´autonomla no ha estat un fruft

de la reforma sino el resullat del llarg combat de tot el nostre poblé a favor de les llibertats

nacio-nals de Catalunya. A mes, assolim el nostre au-togovern en contra de la política

antiautonomista de la UCD; una política que s´ha fet palesa al llarg d´aquests dos anys peí que

fa al retard en el traspás de les competéncies de la Generalltat provisional i que ha tingut una

mostra sagnant en l´aprovació de la llei de referéndum i en la se-va aplicado contra el poblé

d´Andalusla en el referéndum del passat día 28.

El día 20 també será una jornada polfticament transcendent, ja que a les eleccíons, al matelx

temps que exercirem la nostra sobirania en elegir els nostres representants, determlnarem els

continguts de la política de reconstrucció nacional de Catalunya. En certa manera, dones,

prefigurarem el futur de Catalunya a termini mítjá i la capacitat de retorcer la unltat de les capes

popu-lars del nostre poblé en la lluita per fer realitat aquests continguts.

El PSUC entén que les eleccions legislativos del 15 de juny, en donar a Catalunya una mejoría

a les torces d´esquerres, a les torces amb una > auténtica voluntat autonomista, han estat

l´element fonamental que ens ha permés d´arribar fins a avui. Pero, d´ara endavant, Is nostra

reconstrucció nacional només podrá ser as-solida si les forces d´esquerra, les forces de

progrés, continúen mantenint aquesta majoria I la utilitzen per a consolidar un procés unitari

capac de recollir totes les aspiraclons del poblé de Catalunya. Un procos que comprengui:

La reconstrucció industrial, que mantingui el poder adquisitiu deis «alaria i les pensions; que

s´orienti a conservar els llocs de treball i a crear-ne de nous; que tingui en compte les

necessltats de la petita i la mitjana empresa, deis botiguers, deis artesans i els treballadors

autónoma, en la lluita desigual contra les multinacional» i els grans monopolis; que prepari

Catalunya en la perspectiva de Centrada al Mercal Comú.

La reordenació agraria, que estimuli el cooperativismo; que afavorelxi l´explotació familiar; que

tendeixi a igualar les rendes del camp amb les industriáis; que asaeguri l´estabiliíat de preus.

L´ordenació pesquera, que tingui en compte la diversitat de les nostres costes; que ajudl la

reconversió de la nostra flota, a partir del que es avui el seu tonatge i la seva cubicado.

La conservado del medí ambient, procurant orientar un model de creixement a Catalunya que

defensi l´equilibrl ecológic; que Impedeíxi la proliferació a Catalunya de les centráis nuclears.

Es a dir, una reconstrucció económica de Catalunya basada en les facultáis que ens atorga el

nostre Estatut, a partir de les quals slguem capaces de planificar des de les nostres

Institucions, d´estimular la Iniciativa creadora del con-junt de la nostra societat, de crear un

sector pú-blic eficac, de potenciar la riquesa de Catalunya.

Cal lambe, que en aquest eaforc avancem en la reconstrucció cultural de Catalunya, en la

ñormalització de la nostra (lengua, en la potenciado de la nostra cultura amb tot el realisme que

dona el conelxement de l´heterogeneftat que vtu avui Catalunya i, per tant, ens obri a un procés

de normalització sense aventurismes de cap mena. Un procés que portl a la plena integrado de

tots els catalans -catalans de naixement 1 catalana d´lmmlgració- en una sola col-lectlvltat,

lluitant contra els Intenta de dfvisló que es vol projectar sobre Catalunya des de tora.

I cal impulsar la reconstrucció institucional de Catalunya, fent del Parlament el centre de

gravetat del nostre funclonament democrátlc, pero, albora, cercant formes de participado

democrática de totes les organltzacions associa-tives de Catalunya (sindicáls, empresarials,

pageses, assoclaclons de velns, esportivos, cultúrala...). Al matelx temps, la reconstrucció

institucional ha de comprendre dues linies d´accló fo-namentals i urgente. D´una banda,

l´augment d´autonomia deis ajuntaments, el millorament de la seva situado financera, de la seva

capacitat d´inversió, i amb mes atribucions de govern.

D´altra banda, el procés de recomarcalitzacló, respecte al qual entenem que cal anar cap al

restabliment provisional de la divisió territorial de Catalunya, basada en les comarques, que va

establir el Parlament l´any 36, imprimint-hi els canvis necessaris a petició deis ajuntaments

afectáis. S´obrirá, aixi, una experiencia d´institucionalilzació comarcal que donará personalitat

política i administrativa i facultáis de govern a les seves instltucions, la qual cosa permetrá

d´avancar en la substitució de la divisió provincial i les diputacions per la via de l´agrupació

comarcal.

Es aquesta, al nostre entendre, la linia de reconstrucció nacional de Catalunya. I se´ns planteja

com un desaflament que només será possi-ble de vencer amb una voluntat unitaria que

respecti, al matelx temps, l´entitat, les diferencies i els projectes divergente a llarg termini que

representem les diverses forces politiquee.

Caldrá realitzar aquest projecte amb el con-junl de les forces de Catalunya. Ha de ser un

projecte capac d´engrescar la nostra societat, capac ¿´incorporar els sectors margináis -com les

dones i la joventut. Un projecte que s´haurá d´obrir a un reequillbrl regional, a la solidaritat

intercomarcal. I el que es impensable es que aixó es pugul fer sense una unitat, i una unftat

fonamen-tada en la classe treballadora, en les forces de progrés.

El PSUC entén que la seva idenlitat de partit nacional, de partit de la classe obrera, es reforca

en oferlr-se amb claredat Incontestable davant el poblé de Catalunya com un suport fonamental

de la política d´unltat, com un suport fonamental de la formado del bloc de forces politiques I

sociáis que ens ha d´assegurar l´avenc en aqueat difícil combat per la reconstrucció nacional de

Catalunya; per (´aportado solidarla amb la resta de pobles per a transformar l´Estat centralista

en l´Estat de les autonomies; per (´aportado des de Catalunya d´una voluntat ferma de contribuir

que la política d´Estat a nivell internacional siguí una política de pau, a favor del desarmament,

a favor del respecte a la llture decisló de tots els pobles a l´hora d´ediflcar el seu futur.

Antoni Gutiérrez Díaz (Secretari general del PSUC)

 

< Volver