Autor: Álvarez, Ignasi. 
   Un camí d ´unitat obrera     
 
 Avui.    16/03/1980.  Página: 4. Páginas: 1. Párrafos: 14. 

Un camí d´unitat obrera

En la relativa manca de ciaredat política que caracteritza la campanya electoral, ni ha algunes

qüestions que preñen un cert relleu. La presentado del Partit Socialista d´Andalusfa, amb una

campanya dirigida a la captació demagógica del vot immigrsnt andalús, ha suscitat una de les

qüestions mes enverinsdes en la carrera al Parlament de Catalunya.

Cree que es interessant de fer notar que la preocupació del PSA pels treballadors d´origen

andalús a Catalunya sembla que només es desperté en l´avinentesa de les campanyes

electoral». Perqué el PSA ni existeix, ni ha existit s Catalunya. Fins ara hom no ha pogut veure

el PSA en les lluites de barri, de fábrica, de carrer, ai costat deis treballadors (d´orfqen andalús

o d´altres orí-gens) que les han protsgonitzat.

El PSA justifica la seva actitud amb uns argumenta clarament divisionistes. Fa poc, a «El País»,

deia José Aumente: «Per nosal-tres, el primer son els treballadors andalu-sos; abans,

óbviament, que els catalana, els franceses, o els indonesis, per molt estimáis que aquesta ens

siguin, pero única-mennt a ells els correspon decidir sobre els seus propis mecanismes de lluita

i de defensa i no a nosaltres». Tracar línies divisarles entre els treballadors i les treballadores

basant-se en llur origen nacional pot ser possiblement coherent amb la ideología nscionalista

del PSA, pero, a parer nostre, té molt poca relació smb el socialismo i amb la defensa deis

interesaos deis treballadors.

Algú ha pensat i ha dit que el principal problema en tot aquest afer es que el PSA pot

arrabassar alguns vots a l´esquerra. No es pot negar que el PSA arrabassará vots a (´esquerra.

Ara be, els qui només es preocupen per sixó, els qui redueixen la qüestió a un mer problema de

vots, demostren teñir una visió tan electoralment interessada com la del PSA mateix.

El que es greu en tot aquest afer son les idees que esbomba el PSA. El que es realment

perillos es que aqüestes idees puguin arrelar en sectors importants del nostre poblé.

Aquests sectors existeixen. Son els treballadors i les treballadores d´immigració mes

recent; amb mes dificultats d´adaptació a un medi urbá amb trets nacionals diferents deis del

seu lloc d´origen. Son treballadors amb una qualificació profesional baixa i amb mes dificultats

per a trobar feina. Viuen en grans barris i ciutats exclusiva-ment d´immigració i en habitacles

infectes. Tot plegat comporta menys possibilitats de contacte amb la gent ¡inmigrada de fa

anys, menys possibilitats de contacte amb catala-noparlants i, per tant, una baixa o nul-la

integració cultural i nacional.

La insatisfacció d´aquests sectors es evi-dent. I encara ho son mes les seves dificultats per a

adaptar-se a un medi estrany i hostil en molts aspectos. Ara be, aqüestes son les veritats sobre

les quals el PSA intenta sembrar mentides. I la mes greu d´aquestes mentides es la que intenta

dirigir l´hostilitat d´aquests sectors contra la´utonomia de Catalunya, contra els drets hacionals

del nostre poblé, contra les seves institucions. Potser perqué aqüestes insti-tucions han portat

una política de dretes? No, simplement perqué son catalanes. Heus ací la idea clau del PSA, la

identificació catalanisme-catalá-burgés, davant la d´andalús-immigrat-proletari. Com tota mala

falsificació, aquesta idea té una certa semblanpa amb la de la realitat.

I la realitat es que després de dos anys de Generalitat provisional els treballadors ¡m-migrats

teñen prous motius per a restar in-satisfets. I els treballadors i les treballadores nascuts a

Catalunya també... I no peí que la Generalitat ha fet, sino, justament, per alió que no ha fet.

Perqué no fer res, ni tan sois protestar -que per aixó no calen competencias sino una mies de

vergonya-, ha esta! la tónica de comportament d´una Generalitat que, encara que no s´hagi

notat, tenia una composició majoritáriament d´esquerra.

Aquest es el punt clau... Nosaltres,,Unitat peí Socialisme defensem la unitat de tots els

treballadors i les trebaiiadores de Catalunya independentment de llur origen nacional.

Pero aquesta unitat no t´entenem únicament com una incitació que es voti els partits catalans

d´esquerra. Reduir el problema de la unitat deis treballadors a una qüestió de cuénteles

electorals es entre al-tres coses, el camp al lerrouxisme -o, si es vol, al rojasmarquisme.

Amb uns política de sotmetiment a la dre-ta, de pactes i consens, sense una política combativa

davant del centralisme i de la dreta, no es pot demanar el vot deis treballadors i les

treballadores, i molt menys el d´aquells qui mes son afectáis per la política de la UCD.

Unitat peí Socialisme defensa en el seu programa el dret d´autodeterminació. I defensa també

la reforma de l´Estatut, la lluita perqué les competéncies de la Generslitat siguin ampliades.

Difícilment un consell d´unitat de l´esquerra, podrá portar una política favorable ais treballadors

sense lluitar per aquesta reforma de l´Eststut.

Una Generalitat amb les actuáis competéncies en materia de treball i d´economia no pot

engegar una política contra les conseqüéncies de la crisi, contra l´atur, favorable ais

treballadors. Una Generalitat sense competéncies exclusives en materia d´educació no pot

plantejar una política educativa mínimament satisfactoria per ales classes populars -i que pugui

afa-vorir llur integració en la realitat de Catalunya.

I justament en la lluita per donar suport a una Generalitat així, en la lluita per donar suport a una

Generalitt d´esquerra, combativa a favor deis treballadors, es on podem reforcar la unitat de la

classe obrera de Catalunya. Amb una política claudicant, de pactes amb la dreta, d´inoperáncia

i conformismo tal com fan el PSC i el PSUC, no sois es dona ales a la UCD, sino que es

fomenta el desencís i l´apatia i s´obren les portes a ´demagógies com la del PSA.

Es en aquest sentit que els partits que componem Unitat peí Socialisme, en treballar per un

camí de lluita, estem obrint al mateix temps un camí d´unitat per a la classe obrera de

Catalunya

Ignasi Alvarez

Secretari polític del MCC i candidat per Barcelona d´Unitat pe! Socialisme

 

< Volver