Autor: Dalmau, Josep. 
   Votar ERC és votar Tarradellas     
 
 Avui.    16/03/1980.  Página: 5. Páginas: 1. Párrafos: 29. 

Votar ERC es votar Tarradellas

Segons i´article d´»Els Marges», la llengua catalana es troba en situació de declivi en les actusls

circumstáncies, difíclls de canviar. Dit cruament, Catalunya es troba en procés d´extincló quant

a la seva consciéncia nacional.

Si la rutina del vot continua -i es difícil de rompre sense la presencia d´alqun element inesperat

al Parlament de Catalunya hi haurá un 80 per cent de membres representant torces polítiques

foranes i sois un 20 per cent de torces nacionalistes. Si Franco debilita profundament la nostra

consciéncia nacional, ara els catalans ens estem autodissolvent democráticament. Euskadi ha

superat ámpliament el perill de bloqueig. Catalunya hi está submergida.

Sois hi ha un estret caminoi que condueix a la constitució d´un Parlament on Catalunya pugui

mantenir el control de la política catalana i no s´enfonsi la nostra dignitat nacional: que Esquerra

Republicana de Catalunya aconse-gueixi un mínim del 10 per cent deis vots. Amb ells, ERC

queda constituida una «minoría de control» en llenguatge técnic. Aixó vol dir que cau a les

mans d´ERC el volant per a conduir aquest artefacte de govern que s´anomena Parlament.

Es el cas d´Alemanya Federal.

Tampoc a Catalunya no hi haurá cap partit amb majoria absoluta per a go-vernar tot sol.

Els quatre partits anomenats majoritaris s´anul-laran mútua-ment en dos blocs: PSC (PSOE)

PSUC, per un costal, i CiU-UCD. per l´altre. Ambdós blocs electoralment son molt semblants.

I es opinió generalitzada que el PSC (PSOE) perdrá aquesta vegada el seu paper de líder

destacat. Cosa que fará minvar sensiblement la seva iniciativa.

En una situació com aquesta, si ERC aconsegueix al voltant del 10 per cent de vots. cap

decisió important no es podrá prendre -comencant per l´elecció del nou presidení de la

Generalitat- sense el seu consentiment. ERC, des de la seva situació de privilegi, podrá

imposar el govern que inte-ressi mes a Catalunya.

Els socialistes en el seu consell nacional han declarat que no taran govern sense els

comunistes. Pero els vots del PSUC mes els del PSC (PSOE) no tin-dran el 51 per cent

necessari per a formar un govern mínimament estable. Si ERC no els dona suport. aquest

projecte deis socialistes naufraga abans del seu avarsment.

CiU propugna un govern de coalició amb els socialistes. Projecte que no es viable, perqué el

PSC (PSOE) no vol perdre la companyia deis comunistes i aquesta condició no es acceptable

per Jordi Pujol. Aixó obliga CiU a buscar la formació del govern de Catalunya amb la UCD.

Pero tampoc la suma deis parlamentaris de la UCD i CiU tindrá el 51 per cent d´escons

necessaris per a un govern sólid. Fará falta el 10 per cent d´ERC. Si aquest partit nega la seva

col-iaboració. aquest govern de dretes -somni daurat de Canyelles- pas-sa també a millor vida

abans de néixer.

Si no es vol arribar a un carrero sense sortida cal una coalició que dictará ERC: CiU-ERC

PSC(PSOE). Un govern aquesí que no vol el grup socialista de Reventós. pero que no podrá

evitar. Un govern aquest que voldria Jordi Pujol, pero que no pot aplicar per insuficiencia de

poder. Aquesta coalició CiÚ-ERC-PSC(PSOE) configura un govern estable de centreesquerra

en el qual el centre de gravetat nacionalista es troba quasi en el seu punt just i ga-ranteix així

una política eminentment catalana, amb un mínim d´interferéncies del centralisme psoeista.

La importancia del vot a ERC rau en el fet que en el postfranquisme l´esquerra nacionalista

abandona Is seva presencia testimonial i es converteix en minoría operativa i de control del

Parlament únicament smb un 10 per cent de vots. Cosa ben possible si tots els-catalans hi

posem el coll.

Pero ERC amb aquest percentatge pot conduir la política del Parlament en urta altra direcció.

Pot provocar el bloqueig del Parlament si aixó resulta útil o necessari per a Catalunya,

recolzant-se en la quinta disposició transitoria de l´Estatut que diu: «Si passats dos mesos des

de la primera votació cap candidat (a la presidencia de la Generalitat) no obté la confianpa del

Parlament. aquest quedará dissolt i es convocaran noves eleccions en el termini de quinze

dies».

Darrera d´aquesta disposició transitoria pot aparéixer el president Tarradellas. Aixó no es

política-ficció. Es molt mes possible que no pas que Benet si-gui el president de tots, per citar

un deis eslógans sense futur que alguns arrosseguen pel carrer.

Tots els qui coneixen Tarradellas saben l´empenta de la seva vocació política. Es coneix per

experiencia tsmbé el seu ssber fer. que ha convencut fins i tot els seus enemics polítics. La

seva imatge davsnt del poblé senzíll causa venersció i respecte.

Pero son menys visibles les raons ultimes de la seva renuncia a presentarse a les eleccions al

Psrlament de Catalunya. Tarradellas sois les ha deixat entreveure. Malgrat tot. recollint i

component les seves declaracions publiques disperses per aquí i per allá, es pot arribar a fer

una «imatge robot» del seu penssment. Heus-la aquí concentrada en un díáleg imaginari

construít per un grup d´independents del manifest de suport a ERC.

President. En aquest moments -desembre del 1979-, per obra i gracia deis parlamentaris que

han confeccionat aquest Estatut. jo, que sóc el President de la Generalitat. ja no puc ni decidir

el dia de les eleccions al Parlament de Catalunya. Si aixó es governar... que s´ho quedin!

Periodista. Segurament...

President. Esperi! Deixi´m acabar! Hi ha una motivació mes profunda que m´impedeix

presentar-me: la meva dignitat personal. Si em presentava a aqüestes eleccions. el que faria,

de debo, seria consagrar definitivament el baix sostre d´aquest Estatut retalla! a Madrid amb el

beneplácit deis parlamentaris. excepte Heribert Barrera. Jo tinc la meva dignitat i no puc ajudar

a consolidar amb la meva presencia i compromís un error polític de primer or-dre i que

perjudica greument les aspiracions del poblé cátala. Els parlamentaris catalans no sois no han

progressat a l´hora de negociar l´Estatut a Madrid, sino que han perdut alió que Catalunya ja

havia aconseguit a través deis acords Tarradellas-Suárez. Aquest Estatut no sois es

descafeínat. No té ni color de café. Es pura aigua de roses.

Periodista. Aleshores... ¿no us heu retirat per gust, sino que us hi heu vist obligat com De

Gaulle?

President. De Gaulle era president provisional de la República francesa i els seus parlamentaris

feren una Constitució, just al revés del que ell volia. Es retirá a Colombey-les-deux-Eglises.

Després l´hagueren d´anar a buscar!

Periodista. Pero vos no teniu nou anys per a esperar aquest esdeveniment.

President. No es un problema d´anys. Pot ser de mesos!

Periodista. Aleshores quan afirmeu que «Catalunys será ingovernable» amb aquest Estatut i

crideu amb conjur les tempestáis, creieu que vos podeu ser la calma posterior?

President. (riu sorneguerament). Li puc dir una frase graciosa?

Periodista. ???

President. Joan Reventós té por de ser president. Jordi Pujol té por de no poder-ne ser.

Els parlamentaris d´ERC poden fácilment imaginar aquesta situació de re-rafons. Saben que el

poblé cátala hauria vist amb molt bons ulls que Tarradellas continúes a la presidencia. La

majoria deis organismos mes responsables li ho han demanaí insistentment. I Tarradellas ha dit

«no» per dignitat personal i per amor a Catalunya. I si Tarradellas es guardes un roe a la faixa?

Sí aixó fos cert, ERC amb el 10 per cent deis vots podría bloquejar el no-menament del nou

president durant dos mesos i dissoldre el Parlament.

A partir d´aquest moment podríen iniciar-se converses amb Madrid a fi que Tarradellas es

presentes a les eleccions, pero... amb certes condicions i compromisos: fora el governador

general! Fora els governadors provincials! Fora les diputacions! Amb aquest paquet d´esmenes

garantitzades, Tarradellas es presentaría, ben segur, a les noves eleccions. I amb elles

s´aconseguiria: 1) un pas de gegant quant al contingut autonómic. 2) La constitució d´un partit

nacionalista majoritari a Catalunya que despréS tlndria un hereu com el va teñir Maciá en la

persona de Companys.

Amb aquesta operació -tema apassionant per a un novel-lista-, Catalunya, en el curt espai de

temps de dos mesos, faria una tirada que necessitará anys i anys d´esforcos des de Tactual

migrada situació. Emularíem, així, la , proesa d´Euskadi del dia 9 de marc.

Es per aquest motiu que el grup d´independents recomanem votar ERC.

Votar Esquerra Republicana pot significar votar el president Tarradellas, garantia indiscutible

d´ordre, de progrés i de fermesa nacional.

Josep Dalmau Firmant del manifest de suport a ERC

 

< Volver