Autor: Virgili i Farrá, Lluís. 
   Endegar un camí     
 
 Avui.    16/03/1980.  Página: 5. Páginas: 1. Párrafos: 18. 

Endegar un camí

Després de! treball ve el descans: i descans no vol " pas dir no fer res, sino gaudir en la

contemplado de la feina felá»... Sen unes paraules que el mestre Lluís Miilet ádrela ais seus

caniaires amb motiu de la primera audició de la missa en si menor de Joan Sebastia Bach.

Empés per les circumstáncies que m´han fet entrar en el camp da la política -en aquesta ocasió

degudes a la meva presentado com a candida! al Parlament de Catalunya- a la frase del mestre

Millet, voldria afegir-hi uns mots que ens recordessin a tots, també, que el repós i el gaudir de la

feina ben teta es un bon moment per a asseure´s a la vorera del camí ombrívol i fresca) i posar

un punt de serena, íntima i sincera reflexió at noslre trebali. I manta vegada ens adonem que

ens cal refer el camí. Nosattres, els cantaires n´hem fet, de feina, aquests darrers anys, pero

sovint la nostra obra ha romes fredolica d´hivern, arraulida al caliu del tons del nostre cor,

esperant pacient i confiada aquesta esplenden! i vigorítzant primavera.

Aixi, durant ben prop d´una trentena d´anys, hem anal feinejsnt en la intimitat del nostre poblé

en una lasca de redrepament i enriquiment cultural. I aixó ho hem fet amb el llenguatge que ens

fa mes universals: la música, en Is seva expressió mes popular, sobretot el cant. El cant i la

danss, juntament amb els nostres germana sardanistes. I ho hem fet emparats en aquesta tan

bescantada filosofía del pedrís que ensenyen els avis a les places de tes nostres viles

arrecerats al sol. Filosofía amarada de saviesa ancestral, sense la qual no seria possible, pero,

oposar el seny a la rauxs, el so-roll i l´atabalament que contorben els homes de les clu-tats.

Sense ánim de ferir susceptibilitats de ningú, po-dem assegurar que cantaires i sardanistes han

estat els segadora incansables que no han blegat mal el brac a la nobie tasca de formar una

consciéncia nacional deis homes que, d´ara a pocs dies, amb el seu vot esperanpat en un

esdevenidor, col-laborarsn a la tasca d´endrepar la casa pairal. Tasca que sempre hem intuí! a

l´abast de la má, fins i tot quan ens hem vist envoltats per novulades d´odi i ¡ncomprensió.

I estem joiosos de la feina, perqué, del nostre país, n´hern fet un reces on s´ha aixoplugat

l´heréncia, que hem rebut gratu´ítament, d´una cultura mil-lenária i gloriosa que no ens es lícit de

malversar ni deixar perdre. ! amb aquesta cultura hem falcat el nostre progrés, ac-tualitzant e!

lema amb el qual Anselm Clavé va emple-nar dldeals ¡e seva obrs musical.

Jo cree que ia catalanitat es un fet de cultura, i es amb aquesta que hem de falcar tot procés

d´enriquimefíi ds l´esperit de! nostre poblé per tal que retrete! l´orguií i l´honor de sentir-se cátala.

El nostre poble. no i´hem d´enriquir arnb cultures suenes -molí tespectabies per altra banda-, les

quals podem assumir, pero sempre partint de la nostra i sense cap re-nunciament. I molt menys

ho hem de fer utílitzant les pseudocultures, les quals només pretenen destruir la nostra ánima,

pas ineludible per a tot poder material que visa l´esclavatge, a profit seu, d´un poblé.

Hem fet teína i de la bona... Pero, ha d´ésser millor. I ho será! Vegeu, tanmateix: ¿Sabíeu,

amics, que ara, recollint un cúmul d´experiéncies, estem en dísposició de presentar al futur

Parlament de Catalunya un pro-jecte de legislado que contempla un pía de cultura popular, el

qual dona a l´art una projecció eminentment social i el posa at servei de l´home i a l´abast de Íes

co-munitals mes marginados de la nostra societat, el món rural i el món obrer autócton i

immigrat?

No podem oblidar que alió que al ilarg del temps aferma ais pobles en una personalltat -molt

mes encara que els liigams de les coses materials i fungibles- es aquest sentiment ocult i

permanent que uneix els qui son filis d´una térra en un ens col-lectiu superior, invisible, pero

vivent i invulnerable malgrat les maltempsades. I squest sentiment es un fet de cultura i hem de

seguir aquest cami si no volem atemptar contra la part mes sagrada de l´home. Es trist, i clama

justicia, que molts germans no tinguin pa. Pero no ho es menys que Is majoria se´n vagin

d´aquest món sense haver conegut el goig de Íes coses mes purés de l´esperit, car només

exercitant la nostra facultat mes noble, la intel-ligéncia, serem homes i vencerem les

esclavituds socials, les quals deriven de les moráis i espiritual*. Per tant, si volem assolir pet al

nostre país una vida harmoníosa, hem de desplegar una acció en el camp de la cultura popular,

com també una avancada política social que atenyi les necessitats de la vida msterial.

Es, justament, l´afany de trebaliar en la realització d´aquest projecle la causa que em decidí a

obrir ca-mins inédits s la meva vida. Valgui aquesta confessió com una justificació que em

sentó obligat a presentar ais meus conctuiadsns, que sempre m´han ajudat en la tasca que he

desenvolupat ai Ilarg d´aquesta trentena d´anys. Permeteu-me, encara, de dedicar el meu

record agralt ais qui -ultrapassades les ironteres terrenals- m´han comunica! aquest neguit de

servir Catalunya.

Rememoran! les paraules del mestre Millet que encapcalen aquest escrit, deixeu-rr.e dlr que el

descans es també el moment de fer creu i ratlla ais mals passos anieriors, abans d´emprendre

noves singlatu-res, vers files engrescadores que s´albiren a l´horitzó.

I ho farem il.lusionats, si, i enfortits amb la Het de tantes mares que al Ilarg da le nostra historia

ens han fet poblé, donant-nos la dolcesa d´una iiengua per ex-pressar el mes íntim de la ncstra

ánima, ! aixi hem aprés a caminar, ardits i gaílards, pels visranys de la nostra sotraguejada

historia. I aixi caminarem, sempre endavant, si de la reflexió intima i sincera deis nostres

errors passats «n sabem treure la llicó, sempre actual, que ens fa conscients que, per damunt

de fets i dife-renciacions circumstancials, ens agermana un Ideal que sabem inassolible -tant

bell el voldrleml-, pero peí qual maldem des de segles: Catalunya!

Catalunya, aquest mot que somou el molí deis nostres ossos, que brilla del mes pregón del

nostre ser, Catalunya, Ideal al qual no podem renunciar, perqué es confon indlssolublemeni

amb la nostrs propia natura. No podem deixar de ser catalans en no poder can-viar la nostra

pell i si emportala per delers vergon-yanis, volem renunclar-hi, només ens queda el cami de la

traído. Pero romanem sempre catalans, i la nostra natura es revoltará i tibiará contlnuament la

nostra consciéncia com una innexorable penitencia.

Amics, tenim davant nostre la posslbiliiat d´emprendre un camí, en el qual no podem eludir

(´aventura, ben al contrari. Hem de correr l´aventura, si, falcada amb l´experiencia per tal que

ambdós concsp-tes no esdevinguin mal signes d´lmmobilitat, simbols de la mor!.

La nostra singladura per la historia exigeix un caminar voluntarios per a gen! gosada i decidida.

Nobles cavallers al servei d´aquesta aventura que se´ns obre, en la qual tingui csbuda tot el

nostre jovent, agombo-lats tots peí seny que hem heretat deis nostres avant-passats. I ho hem

de fer dreturers i incansables vers la nostra Catalunya -com una Jerusalem bíblica-, sempre

somiada, sempre inassolible, donada la humana condició.

Hem d´avancar enardlts i conscients peí camí de la nostra aventura, amb els peus sólidamenl

atermal* en aquesta térra, aspra i dura, pero nostra, vers la conse-cució d´una socielat mes

justa, mes harmónica, la qual cosa vol dir mes cuita, mes catalana, mes universal.

Es un honor que us convido a compartir, soMIcftant, si mereixem la voslra confianca, que ens

acomboleu amb el vosire vot, penyora, per a nosaltres, d´una gran responsabilitat, que prenem

davant la noslra historia mil-lenária, de romandre fldels, honestament i senzilla-ment fidels, al

servei que ens exigíu i ens exiglm.

Permeteu-me, pero, abans d´acabar, fer-vos una crida a la reflexió, al vostre seny. Aquest dies

arribaran a íes voslres orelles moltes ofertes, invítacions i, sobretot, moltes promeses fetes amb

les mlllors intencions. Jo no vull incórrer en la taita de bescantar ningú, car tothom que lluita per

una idea i ho fa amb noblesa i ho-nestedat, mereix el meu mes sincer respecte. Pero penseu

que ningú no pot donar co que no té.

Que el vostre vot sigui, dones, reflexíu. Amb vosaí-tres, Visca Catalunya!!!

Lluís Virgili i Farra

Director de l´Orfeó Lleidatá (Candidat al Parlament cátala oer CiU-Lleida)

 

< Volver