Els líders i el "supergovernador". 
 El presidente de la Generalitat ha de ser la primera autoritat     
 
 Avui.    16/03/1980.  Página: 9. Páginas: 1. Párrafos: 11. 

Els líders i el «supergovernador»

El president de la Generalitat ha de ser la primera autoritat

«La primera autoritat civil de Catalunya es el president de la Generalitat, i nosaltres, els

socialistes, no passarem perqué hi hagi una autoritat civil que sigui superior. Aixó significaría

tant com una burla de les nostres institucions d´autogovern». Amb aqüestes afirmacions es va

definir Joan Reventos sobre el paper que tindrá ei delegat general del govern o

supergovernador que, segons la Constitució, tindrá Catalunya. Aquest tema tancava el debat

cele-brat s l´agéncia Efe, en qué han par-ticipat els caps de llista deis principáis partits catalans

i del qual ja hem informat en dies anteriors.

Reventós, que va ser ei darrer a opinar sobre aquest tema, va manifestar: «Evidentment, en la

Constitució existeix la figura deis governa-dors generáis, pero en uns termes molt limitats, com

son els de la coordinació de 1´administració periférica de l´Estat. L´administració periférica de

l´Estat amb i´autonomia desapareix i, per tant, aquesta es una figura a extingir».

La qüestíó havia estat encelada per Jordi Pujol, que, sense pronunciar-se ell mateix sobre

aquest punt, va plantejar el tema adrecant-se a Antón Canyellas: «M´agradaria ler una

observació a Antón Canyellas, respecte a les po-sicions que ha adoptat últimament la UCD en

les qüestions de tipus autonómic cátala, les quats han cul-minat en les declaracions d´alguns

ministres i, en concret, d´Abri! Mar-torell. Em refereixo al paper que haurá de teñir l´anomenat

"governa-dor general"», va dir Pujol.

Per la seva banda, Antón Canyellas va puntualizar que Abril Marto-rell «mal no va deixar

entendre que per davant del presiden! de la Generalitat hi hauria el governador general».

«L´únic representan! de l´Estat a Catalunya es el president de la Generalitat», va afegir.

Canyellas va precisar també que aquest governador generai «hauria de ser una persona amb

suficient importancia per a poder resoldre urgentment els problemes que en un moment donat

puguin sorgir amb l´Administrado central».

Antonio Fontán: es tracta d´una figura nova

EI governador general de Catalunya no será un supergovernador» manifestó ahir Antonio

Fontán, ministre d´Administració Territorial, que es troba s Barcelona per «treballar amb un

partit germa». I afegí: «Gran part de les funcions que avui depenen de l´Estat passaran a la

Generalitat».

Insistint en aquest tema, el ministre precisa que «el governador general será una figura nova,

encara que, en certa manera, té preceden! en (´anterior Generalitat i en d´altres países com un

representan! de (´Administrado periférica de l´Estat» i declara que no es tractava ara de

plantejar-se qui tindria mes autoritst, aquel) governador o el president de la Generalitat. «El que

prevaldrá en tot cas en la vida catalana es el partit que tingui majoria al Parlament Cátala.»

Fontán comenta les seves ¡mpres-sions davant les eleccions catalanes i declara que eren fruit

de la política autonómica del seu partit: «UCD no ha de rebre llicons d´autonomia de cap partit

polític», ¡ndependentment deis resultáis que pogués assolir aquesta coalició.

E! ministre remete ai text constitucional totes les qüesíions que se li piantejaren sobre les

comunitats autonómiques. Quant ais traspassos, paralitzats aquests darrers quinze mesos,

Fontán reconegué que ha-vien sorgit problemes técnics «subs-tancialment resolts» en rnatéries

d´urbanització i «problemes adminís-tratius i constitucionals» en materia d´educació, pero que

després de l´aprovació de l´Estatut «rebran una nova redacció que donará lloc a una

competencia mes amplia de la Generalitat. En comptes de rebre cer-tes competéncies, rebrá

en el terme d´uns quants mesos un conjunt de transferéncies mes amplíes i sisíemátiques que

no eren previstas a Sa Consüíució».

Josep Benet, en definir-se sobre el tema, va afirmar que el paper d´aquest governador general

es el que li assigna la Constitució. «Voler convertir aquest coordinador de l´Estat a Catalunya

en quelcom superior al president de la Generalitat es quelcom totalment intolerable». Benet va

expressar la necessitat que tots els partits de Catalunya es defi-neixin sobre aquest tema

«d´una manera rotunda», o, en cas contrari, «podem comencar a viure una mena de farsa

autonómica».

Finalment, Joan Hortalá va expressar el criteri del seu partit en aquest sentit: «ERC es va

abstenir en el moment de votar la Constitució i, per tant, una de les coses que en aquest

moment demana i demanará, en la mesura que pugui i amb la forpa que tingui en el seu

moment, es que aquesta figura quedi suprimida de l´ordenament juridic de l´Estat». «Si del que

es tracta es d´un "supergovernador" que ha de regir, a nivell de coordinació, les vinculación»

estrictament administratives, que se suprimeixi aquesta figura de la Constitució i passi a estar

definida sobre la base d´una reglamenta-ció de carácter administratiu».

 

< Volver