Autor: Barrera i Costa, Heribert. 
   La Presidencia de la Generalitat en la nova etapa autonomica     
 
 Hoja del Lunes.    17/03/1980.  Página: 6. Páginas: 1. Párrafos: 4. 

La Presidencia de la Generalitat en la nova etapa autonómica

Heribert BARRERA

En aquest món de mites en qué. malauradament va trobant-se immersa la vida política catalana, potser el

mes curios de tots es el que está construint-se a l´entorn de !a imstitució de la Presidencia de la

Generalitat. D´acord arnb la Constitució i l´Estatut (i d´acord també amb la realitat de Tactual sistema de

partits polítics a Catalunya), la Generalitat ha d´ésser governada peí sistema parlamentar!. El President no

solament es elegit pei Parlament (i pot ésser qualsevol deis seus membres), sino que es políticament

responsable da-vant d´aquest i d´acord amb l´Estatut no té el poder de disol-dre´l. Per tant, una moció de

censura aprovada peí Parlament implica necessáriament la dimissió del President ¡ l´obertura d´un nou

psríode d´eleccíó presidencial.

Malgrat la claredat dels textos assistim aquests dies a un plan-tejament de la campanya electoral com si el

que el poblé caíala hagués d´elegir el día 20 fos e! President de la Generaliíat; com s¡ el President hagués

d´ésser forgosament un cap de Mista (com passava amb els alcaldes en les darreres eleccions municipals)

i, pitjor encara, com si només els caps de llista de la circumscripció de Barcelona fos sin

«presidenciables». E| rnenys-preu per les comarques no pot ser mes evident, ais homes de comarques se´ls

veta d´entrada l´accés a la Presidencia.

Si aquest plantejament no está gens justificat del puní de vista jurídic, tampoc no está en el mes mínim

de! punt de vista polític. Un sistema parlamentan de dret, pero presidencialista de fet, podria realitzar-se

en la práctica si hi hagués un partit que tingues la majoria (com va temr-la Esquerra Republicana en el

Parlament de Catalunya d´abans de la guerra), o que almenys n´estigués molt próxim (com passa avuí amb

la UCD en el Parlament de ¡l´Estat). Un funcionament presidencialista de les institucions" seria possible

també si el president fos una figura molt prestigiosa, no vinculada a cap partit ¡ per damunt de tots ells,

com hauria pogut1 ésser el president Tarradellas. Pero amb el sistema actual de partits, on el partit mes

votat probablement no arribará a obtenir els sufragis ni tan sois de la cinquena part deis electors inscrits al

cens, aixó es total-ment impensable. Tal com están les coses es evident qué la política de la Generalitat

haurá forcosament de basar-se en una entesa previa entre partits, en un pacte, de govern, i no podrá ésser

de cap manera l´obra d´un sol grup i molt menys d´un sol home. Per tant, si no es vol correr el risc que

l´afluixament o ruptura de pactes impliqui un canvi de president i que aquest canvi pugui teñir lloc

diverses vegades en el curs de la legislatura, si reconeixem que aquesta ¡nestabilitat en la máxima

¡nstitució no seria gens bona per Catalunya, es totalment illogic que el pneswteol de la Generalitat sigui el

líder d´algun deis partits que mes clarament aspiren al protagonis-me.

El president, si fossim raonables, hauria d´ésser algú de pretensions mes modestes, de perf U menys

acusat, menys propens a la personalizado de la política. Podria ésser un home de partit, incfús d´un deis

partits mes votats, pero un cop portat a la Presidencia hauria de renunciar a un excessiu protagonisme

polític, no hauria de prelendre que es ell qui aixeca-rá Catalunya i hauria d´actuar como el president de

tots, amb el ben entes que per ésser el president de tots la millor garantía no es precisament que ho diguin

els cartells electorsls de la llista d´un partit determi-nat. Es només d´aquesta forma, amb un president

essenoialment representatiu i amb el restabliment al mateix temps de ila figura del conseller primer (cosa

que res no ens priva de fer),

Oye Catalurwa^patiria evitar les crisis institucionals emprendre el camí de la reconstrucoió nacional amb

el seny i te modera-ció necessaris, ¡pero també amb fermesa ¡ voluntad de progrés.

En poques paraules i per acabar: atenció ais perilla déla mestissatges Instltúclonals, no confonguem el

sistema parís» mentar! amb «I presidencialismo.

Els presidents que governen independentment del Parlament son els elegits directament peí poblé. Quan

es ei Parlament qui té tots els poders ¡ cap partit no hi té majaria, el president no pot ésser altra cosa que

un president representatiu, que di-rigeixi i coordini, pero que no pretengui que es amb la seva acció

personal que ha de salvarse ía Patria.

Secretario general de ERC y candidato número 1 en Barcelona.

 

< Volver