ESTIU 2020
Si quieres recibir el próximo boletín en castellano,
modifica tus preferencias de suscripción aquí
Ara que per fi avança la desescalada, hem decidit obrir el museu en l’horari habitual. Per ara, no hi haurà programa educatiu ni visites guiades, però des del dilluns 2 de juny s’hi poden fer visites presencials. Això sí, amb la meitat de la cabuda, respectant les mesures de distanciament i utilitzant mascareta, a més de guants a la botiga, de forma obligatòria.
 
La bona notícia és que les exposicions temporals es prorroguen fins al 6 de febrer. Aquest pot ser un bon moment per recórrer el museu amb tranquil·litat, redescobrir a un artista inconformista i apropar-nos a l'mestre holandès que Picasso va admirar i va emular en els seus gravats.
Cuixart, en un fotograma del curtmetratge Cuixart, permanencia del barroco, dirigit per Jean-André Fieschi (1963)
EXPOSICIÓ
––
La dècada crucial de Cuixart
 
L’exposició. El passat 5 de febrer vàrem inaugurar una mostra dedicada al pintor català Modest Cuixart (1925-2007), que va abandonar els seus estudis de medicina per dedicar-se a pintar des del rigor científic, però també amb una inquietud que el dugué a rebel·lar-se de forma constant contra les seves pròpies troballes. 
 
La dècada decisiva. La mostra abasta del 1955 al 1966, període en què Espanya entra en una tímida fase d'obertura. Amb la voluntat d’exportar la imatge d'Espanya al costat d'altres joves artistes, Cuixart viatja del surrealisme magicista de Dau al Set (Barcelona) a París i Lió, on la seva experimentació amb la matèria i el seu característic degoteig (dripping) d’irisacions metàl·liques li proporcionen el reconeixement internacional.
 
La mirada d’un fill. El dia de la inauguració de la mostra vàrem conversar amb el primogènit del pintor, Marc Cuixart, que ens va apropar a la varietat de poetes, pintors i músics que envoltaven son pare, i al seu tarannà divertit i bohemi, però també absent. També va recordar la seva etapa més figurativa, o el primer cop que varen poder parlar de pintura com dos adults.
 
De monografia a catàleg. La mostra constitueix un pas més en el reconeixement públic de Cuixart. Com conta en aquesta entrevista la comissària convidada de l’exposició, Raquel Medina, ella havia treballat sobre una monografia molt documentada, l'edició de la qual es va interrompre i que ara s'ha transformat en el catàleg d’aquesta mostra.
Rembrandt et têtes de femmes​ [Rembrandt i caps de dones], París, 27 de gener de 1934
EXPOSICIÓ
––
Rembrandt en els gravats de Picasso
 
Exposicions de gabinet. Al museu també hi ha reservat un lloc per a una petita mostra, en què solem exhibir els nostres fons d'obra gràfica, especialment l’obra sobre paper de Pablo Picasso. També acollim altres exposicions de gabinet, amb les quals complementam les nostres exposicions temporals i la permanent.
 
Suite Vollard. Fins al 6 de febrer de 2021 podeu visitar una selecció de gravats de la Suite Vollard, que Picasso va fer entre el 1930 i el 1937 per encàrrec d’Ambroise Vollard. Dels cent que va estampar al taller calcogràfic de Lacourière, n’hem aplegat aquells en els quals el pintor va mostrar interès pels mestres de l’art, i en particular per la figura de Rembrandt.
 
L’artista, en el centre. Com explica Picasso, tot va començar amb una planxa el vernís de la qual havia botat: «Em vaig dir: està espenyada, faré qualsevol cosa damunt. Vaig començar a gargotejar, va acabar sent Rembrandt». En aquestes estampes, Picasso converteix el cèlebre pintor i gravador de segle XVII en un personatge central, l'artista amb el qual s'identifica i a qui s’adrecen totes les mirades.
 
L'escola de Venècia II
 
El pintor barcelonès Xavier Grau, mort el passat mes de maig, va formar part del grup Trama, que deu el nom a la trama o ordit de la tela, però també al que tramaven contra la dictadura, com indica Javier Lacruz en aquest deliciós text. Grau és l'autor d'aquesta obra de 1981, inspirada en una de les escoles de pintura més coloristes del Renaixement. En un ordre estructural de cercles, rectes i ovals, hi traça àmplies pinzellades embolcallants de colors carnosos, de manera que dota el conjunt d'una gran animació, com descriu aquí Javier Maderuelo.
 
L’escola de Venècia II, 1981
Col·lecció Museu Fundación Juan March, Palma
Donada la suspensió de l’activitat del museu durant el confinament, hem aprofitat per fer una neteja superficial de l'escultura de José María Yturralde Homenatge a Velázquez (a la foto, Assumpta Capellà i Toni Barceló). Aquesta peça fràgil, feta de paper i fusta de balsa, que l'artista de Conca va exposar el 1978 a la Biennal de Venècia, penja sobre el pati del museu des del passat mes de setembre.
PRÒXIMES EXPOSICIONS AL MUSEU FUNDACIÓN JUAN MARCH
––
Descobriments Millares, 1959-1972
3 de març – 5 de juny, 2021
––
Gravats de Picasso: el taller de l'escultor
3 de març – 5 de juny, 2021
PREFÈRENCIES DE SUBSCRIPCIÓ
Museu Fundación Juan March
Palma

Sant Miquel, 11. 07002 Palma
+ 34 971 71 35 15
 
Dilluns a divendres: 10 – 18.30 H
Dissabtes: 10.30 – 14 H
Diumenges i festius: tancat