3. Diàlegs: de la Bauhaus al minimalisme americà

1. Introducció  |  2. Arrels a Stuttgart  |  3. Diàlegs: de la Bauhaus al minimalisme americà  |  
4. Diàlegs: Minimalisme contemporani europeu i americà  |  5. Neo Geo, la nova geometria  |  
6. "Revisió: Reconsiderant la forma, l'espai i la línia"

En aquesta secció es posa en escena la influència d’importants precursors i representants primerencs del minimalisme, tant a Europa com a Amèrica del Nord.

Juntament amb Josef Albers (15, 16), de qui ja hem destacat el seu important paper d’intermediari, trobam aquí representants de l’art “concret” de Suïssa i Alemanya, als conceptes de reducció geomètrica dels quals es referiran moltes generacions d’artistes subsegüents. En aquest àmbit ressalta la figura de l’alumne de la Bauhaus Max Bill (17, 18, 24), nascut a Suïssa i que al final dels anys trenta funda el grup dels «concrets de Zuric». A aquest mateix grup pertanyen, entre d’altres, Richard Paul Lohse (29), Verena Loewensberg (30) i Camille Graeser (26, 27). Aquest darrer va ser alumne de Hölzel, igual que Adolf Fleischmann (31, 32), que en emigrar als Estats Units al començament dels anys cinquanta basteix nous ponts amb el nou continent. Jean Arp, les obres del qual representen una forma d’abstracció més orgànica (33, 34), també és un antic alumne de la Bauhaus que manté una relació estreta amb Max Bill, ja que ambdós pertanyen a l’associació d’artistes abstractes Abstraction-Création, fundada a París el 1931. També el més important representant de l’art concret a Alemanya, Friedrich Vordemberge-Gildewart (28), pertany a aquesta associació, després d’un breu període d’estudi a la Bauhaus, i manté un contacte estret amb Max Bill. Després de la guerra, fa classes a l’Escola Superior de Disseny d’Ulm, fundada conjuntament amb Bill a Alemanya, i on Albers, entre d'altres, també va dur a terme tasques docents. En aquesta exposició, al cercle dels artistes concrets s’hi afegeix una obra contemporània de l’anglès Liam Gillick (25).

Un paper destacat és el que tingué Hermann Glöckner (20, 21, 22), que va treballar completament aïllat i que avui destaca com a representant més important dels artistes abstractes de la desapareguda RDA.
Entre els precursors del minimalisme a Amèrica del Nord hi havia Ilya Bolotowsky (19), que havia emigrat als Estats Units als anys vint; membre de la l’associació d’artistes americans de l’abstracció (American Abstract Artists), des dels anys quaranta es relaciona intensament amb el neoplasticisme de Piet Mondrian i mostra de manera paradigmàtica fins a quin punt l’abstracció geomètrica nord-americana estava vinculada a les evolucions produïdes a Europa. Els representants del Hard Edge californià Frederick Hammersley (23) i Karl Benjamin (35), que destacaren el 1959 en l’exposició «Four Abstract Classicists», preludien el minimalisme nord-americà amb la conformació geomètrica dels camps de color i les juxtaposicions cromàtiques en sèrie, amb una economia formal, amb la perfecció en l’aplicació del color i una accentuada objectualitat. Al seu torn, Sihvonen (36) destaca com a alumne d’Albers i és un representant primerenc del minimalisme a Nova York als anys cinquanta i seixanta.