Web oficial de la Fundación Juan March

4. Diàlegs: Minimalisme contemporani europeu i americà


1. Introducció  |  2. Arrels a Stuttgart  |  3. Diàlegs: de la Bauhaus al minimalisme americà  |  
4. Diàlegs: Minimalisme contemporani europeu i americà  |  5. Neo Geo, la nova geometria  |  
6. "Revisió: Reconsiderant la forma, l'espai i la línia"


En aquesta secció s’agrupen obres d’artistes que mostren diferents tendències minimalistes en l’art nord-americà i europeu des dels anys cinquanta fins ara. Novament, es posen parcialment de manifest les intenses relacions entre Europa i Amèrica del Nord.

Kenneth Noland (47), alumne d’Albers i Bolotowsky al Black Mountain College als anys quaranta, destaca als cinquanta com a representant de l’escola anomenada Washington Color School. Emprant una tècnica nova, aconsegueix una fusió perfecta del color i de la tela, ja que aquesta darrera no té emprimació i absorbeix en certa manera els colors. Amb aquesta tècnica treballen diversos representants del moviment anomenat Post Painterly Abstraction (abstracció postpictòrica) dels anys seixanta, al qual, entre d’altres, pertany Noland.

Juntament amb pintures de Sean Scully (45) i Michael Heizer (42), que va ser conegut fonamentalment com a cofundador del Land Art als anys seixanta, hi ha representades obres de tres dones artistes: Jo Baer (41), que és una de les poques dones de l’escena artística del Nova York dels anys seixanta i defensa la pintura en el cercle de l’art minimalista «clàssic» orientat a l’art concret; Elaine Sturtevant (38), que treballa des del 1964 en imitacions perfectes d’obres d’artistes contemporanis fetes amb diferents mitjans, i Marcia Hafif (46), que destaca al Nova York dels anys setanta com a representant de la pintura monocromàtica, en què inicia una mena d’agrupació d’artistes europeus i nord-americans que posteriorment adoptaria la denominació de Radical Painting.

També hi ha representats dos artistes britànics, Jeremy Moon (44) líder dels pintors minimalistes de Londres als anys seixanta i l’artista contemporani Julian Opie (43) qui, basant-se en l’estètica de jocs d’ordinador, des del començament dels anys noranta s’ocupa de l’arquitectura i hi està representat amb una escultura arquitectònica. Per una altra part, l’artista contemporani d’origen israelià Meir Eshel qui, al París dels vuitanta i fins a la seva prematura mort en els noranta va treballar sota el pseudònim artístic d’Absalon, s’ocupa de l’arquitectura en relació amb dissenys d'habitatges (39).

La intensa influència del dibuix i les estructures de l'estètica d’ordinadors sobre la producció artística des dels anys noranta està representada per un objecte mural del jove artista novaiorquès Vincent Szarek (37).


Abrir ficha de la obra 37
Vincent Szarek,
Gold Teeth, 2005
Abrir ficha de la obra 38
Elaine Sturtevant, Stella Arundel Castle (Study), 1990
Abrir ficha de la obra 39
Absalon,
Disposition, 1998
Abrir ficha de la obra 40
Absalon,
Proposition
d’Habitation
, 1991
Abrir ficha de la obra 41
Jo Baer,
H. Arcuata, 1971
Abrir ficha de la obra 42
Michael Heizer,
Untitled No. 5, 1975
Abrir ficha de la obra 44
Jeremy Moon,
Fountain (2/67), 1967
Abrir ficha de la obra 45
Sean Scully,
Red Night, 1997
Abrir ficha de la obra 46
Marcia Hafif,
Pencil on paper: February 7, 1974, 1974
Abrir ficha de la obra 47
Kenneth Noland,
Draftline, 1969
5. Neo Geo, la nova geometria 5. Neo Geo, la nova geometria
Museu Fundación Juan MarchFundación Juan MarchSammlung DaimlerChrysler