En el quadre de Loewensberg la manera en què discorren les franges de color equilibra la quadratura de la tela, de manera que la unitat i el domini de la forma externa es compensa amb l’esglaonament descendent de les franges de color en el terç superior del quadre. Tot i això, la descomposició constructivista del quadrat (la penetració del color en la forma) s’interromp exactament en el lloc que palesa la «deformació» i que en certa manera la manté en suspens. La pintura s’enquadra en una sèrie d’obres dels anys setanta dedicades al tema del moviment del color i de la rotació de la forma entorn d'un centre buit.