L’escultura arquitectònica d’Opie té relació amb els elements de De Stijl i amb els cubs minimalistes de Robert Morris, però els dota de la perspectiva d’història de la humanitat. Igual que la resta d’obres que tracten sobre l’arquitectura com a tema, es basa en l’estètica de jocs d’ordinador comuns del mercat i se situa sota la llum freda del projecte ideal d’un món que acaba per funcionar sense grinyols perquè no hi ha éssers humans. Quan l’observador envolta la instal·lació escultòrica, reconstrueix un viatge de vertigen, animat per ordinador, a través de llargs camins d'habitatges desocupats que evoquen a la ment l’experiència, per exemple, de recórrer els carrers de Manhattan.