Iniciadora del grup de «pintura radical» (Radical Painting), des del final dels anys seixanta Hafif es dedica a la monocromia, l'única cosa que, segons ella, permet retrobar les condicions fonamentals de la pintura. En aquest context crea un conjunt de dibuixos a llapis que treballa des del dia 1 de gener de 1972 fins al 1982. Tots els dibuixos tenen en comú l’intent de cobrir de manera uniforme la superfície del full amb traços verticals curts, si és possible idèntics i situats a una distància constant l'un de l’altre. L’objectiu és aconseguir un quadre en el qual la forma sigui completament independent del gest subjectiu de l’artista i que es generi exclusivament a partir de les possibilitats del medi i del material.