Draftline, la sèrie de les «stripes» (bandes) de Noland sorgida entre el 1967 i el 1970, respon a la forma de la percepció humana de llegir el món de manera lineal, d’esquerra a dreta. La intensificació de la continuïtat del color com a extracte d’un espai potencialment infinit domina el fet del quadre com a element de colors reduït de manera radical. Cap al 1960, Noland comença a emprar shaped canvases (teles amb formes), en què assoleix una coincidència completa de fons i figura com a contingut i forma del quadre, amb l’objectiu d’expressar millor la relació dels colors.