Web oficial de la Fundación Juan March

Un segle de tendències abstractes en la Col•lecció DaimlerChrysler



El corrent artístic anomenat Minimal Art, i en especial les instal·lacions i els objectes dels representants del Minimal «clàssic» de la dècada dels anys seixanta —artistes com Carl Andre, Dan Flavin, Donald Judd o el recentment desaparegut Sol LeWitt—, han tingut tant d'impacte que, amb certa freqüència, se’l percep com un fenomen autòcton i purament nord-americà. Així i tot, i més enllà de la circumstància americana del seu naixement, potser el minimalisme no consisteixi tant en un corrent temàtic com, més aviat, en una mena de «mètode» plural basat en l'abstracció, el constructivisme i la reducció formal.

Des d’aquest argument, l’exposició «Abans i després del minimalisme. Un segle de tendències abstractes en la Col·lecció DaimlerChrysler» mostra els plantejaments formalment «minimitzats» i les abstraccions geomètriques característiques de les obres minimalistes en un context essencialment més ampli. Per una part, destaca d’una manera intuïtiva que l’origen dels procediments i dels mètodes de les pràctiques minimalistes ha de cercar-se també en el vast cabal de les tendències abstractes i constructivistes nascudes a Europa a principi del segle XX. Per l’altra, mostra la gran quantitat de paral·lelismes que hi ha entre els procediments i els mètodes dels artistes europeus i americans, tant entre els de la postguerra com entre aquells contemporanis que participen de les tendències minimalistes o invoquen com els seus precursors històrics l’abstracció o el constructivisme europeu.

En la mesura en què es contempla el minimalisme des d’aquesta perspectiva, més metòdica que no temàtica, el minimalisme deixa de ser només un corrent americà dels anys seixanta per emergir com una característica —una mena de «minimal» comú denominador— de l’obra d’artistes d'èpoques i de llocs molt diversos. L’exposició, de fet, està composta per obres que encarnen els antecedents llunyans del minimalisme en la pintura abstracta europea de principi del XX —especialment al sud d’Alemanya—, però també inclou obres que han incorporat les tradicions i les tendències abstractes i minimalistes al llarg de tot el segle, o que ho segueixen fent en els nostres dies, als dos continents.

Una contextualització com aquesta de les diverses tendències minimalistes és un dels aspectes més característics de la Col·lecció DaimlerChrysler, corporació a la qual pertanyen totes les obres exposades i que gràcies a la seva col·laboració ens permet presentar, per primera vegada a Espanya, una mostra àmplia de figures pioneres de les avantguardes històriques, predecessores dels corrents minimalistes europeus i americans. En canvi, a l’exposició quasi no hi ha obres del Minimal Art «clàssic» dels anys 60; ens hem limitat a autors com Baer, Sturtevant/Stella i Heizer. Ben representats en col·leccions espanyoles, aquests artistes han participat en diferents exposicions, tant a Espanya —des de la mostra Minimal Art a la Fundación Juan March (1981) fins a la recent Minimalismos, al MNCARS (2001)—, com a arreu del món, com esmenta Renate Wiehager, que anomena les més rellevants a l'extens assaig introductori del catàleg virtual de la nostra exposició.

Com a mostra dels vincles entre Europa i els Estats Units, l’exposició ensenya tot un panorama d’artistes europeus i nord-americans que han treballat, o treballen actualment, des de la gramàtica de l’abstracció fins a les diferents tendències minimalistes, i reinterpreten de manera diversa els trets essencials d’aquests corrents i els apropen a d’altres que els varen precedir —com, per exemple, De Stijl, el grup Abstraction-Création, la Bauhaus o els «concrets de Zuric»—, o que, com el Hard Edge (el «tall dur») de l’Abstract Classicism californià o la novíssima Neo Geo, mantenen part del seu esperit i dels seus trets metodològics.

L’exposició, que ocupa tota la segona planta del Museu d’Art Espanyol Contemporani, de Palma, s’ha organitzat amb la col·laboració i l'orientació de Renate Wiehager, directora de la Col·lecció DaimlerChrysler. Consta de 64 obres de 41 artistes, majoritàriament pintures, però també obra gràfica, escultures, instal·lacions, vídeos i obres multimèdia d’artistes europeus i nord-americans, des de les primeres obres (1909) d’Adolf Hölzel (1853-1934), figura tutelar de l’Acadèmia de Stuttgart, fins a les d’artistes com Vincent Szarek (1973), amb obres del segle XXI.

Allunyada de les polítiques de representació d’altres col·leccions corporatives d’art modern i contemporani, la Col·lecció DaimlerChrysler aprofità, des dels seus inicis l’any 1977, el naixement i la presència de l’empresa Daimler Benz a la ciutat de Stuttgart —té seus i fàbriques arreu del món— per enfocar la seva política de col·leccionisme cap als orígens de l’abstracció: l’entorn de l’Acadèmia de Stuttgart i d’Adolf Hölzel, vertader pioner de l’art abstracte i mestre de professors de laBauhaus. Amb un criteri selectiu i de creixent internacionalització, la col·lecció, formada per unes 1.500 obres d’uns 400 artistes, ha ampliat el seu fons amb els corrents i els moviments abstractes-constructivistes, conceptuals i minimalistes. De manera paral·lela, desenvolupa, d'una banda, tasques de documentació científica, catalogació i estudi, i, de l'altra, de difusió, amb publicacions o exposicions, a vegades —com en aquest cas— en cooperació amb altres col·leccions, institucions o museus de tot el món.

La Fundación Juan March vol agrair a la Col·lecció DaimlerChrysler la seva ajuda a l'hora d'organitzar aquesta exposició, de manera especial a la Dra. Renate Wiehager i a tot el seu equip, per la seva magnífica col·laboració en totes les fases d’aquest projecte expositiu.

Fundación Juan March
Palma, maig de 2007


Entrar en la exposición Entrar en la exposición
Museu Fundación Juan MarchFundación Juan MarchSammlung DaimlerChrysler